Can Serratusell
Granollers
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Casa unifamiliar d'estil modernista, projectada pel mestre d'obres Antoni de Facerias. És una edificació entre mitgeres, de planta baixa i pis, amb coberta de teula àrab a dues vessants. La façana és plana i estucada. Està coronada amb un treballat capcer esculturat de perfil trencat i sinuós que és el que singularitza l'edifici. Conté elements en relleu de motius vegetals que inclouen a la part central la data "1912". La composició de façana és simètrica segons dos eixos, amb buits de proporcions verticals, emmarcats amb llinda esgrafiada decorada amb motius geometrico-vegetals. La finestra de la planta baixa consta de reixa de ferro i persiana de llibret mòbil. Un dels elements més destacats és la balconada que ocupa la quasi totalitat de l'amplada i que està protegida amb una treballada barana de ferro amb decoració geomètrica (CUSPINERA et alií, 2001).
Altres denominacions: casa Esteban Bosch
Història
L’eixample de Granollers es va configurar sobretot a la segona meitat del segle XIX. La carretera va substituir l'antic Camí Ral l'any 1848 i el ferrocarril va arribar el 23 de juliol de 1854. La segona línia de ferrocarril va arribar a Granollers el 1875. Fins al 1880 les edificacions s'estenien al sud pel carrer de Ricomà fins a la Creu de Palou, al nord fins la plaça de la Muntanya entorn a la fàbrica de la Font, i a Llevant, entre la nova carretera de Vic i l'antic traçat, i l'estació vella de França. Les línies paral·leles al nord i al sud es van iniciar entre 1862-63 amb la construcció de la fàbrica de Can Piñol i les primeres cases del carrer d'en Prim. El 1866 es projectà el carrer de Ricomà, obert el 1872.
Aquesta casa en concret es va construir l'any 1912, segons informa la inscripció de la façana. Fou projectada pel mestre d'obres de tendència modernista Antoni de Facerias Marimon (Barcelona 1846-Vilassar de Mar, 1918). Va ser propietat de Josep Serratusell Sitjes (Granollers, 1951), que va ser alcalde de Granollers entre 1992 i 1999 i diputat del Parlament de Catalunya per CDC.
Bibliografia
BAULIES I CORTAL, Jordi (1986) "La industrialització de la vila i la ciutat moderna", Estudis de Granollers i del Vallés Oriental, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, pp. 65-76 Granollers: Servei Municipal de Cultura.
CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Granollers. Document administratiu.
