Carrer de Miquel Ricomà
Granollers

    Vallès Oriental
    Carrer de Miquel Ricomà, 08400-GRANOLLERS
    Emplaçament
    A la zona d'eixampla de Granollers

    Coordenades:

    41.60585
    2.28622
    440523
    4606262
    Número de fitxa
    08096 - 251
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Conjunt arquitectònic
    Contemporani
    Modernisme
    Historicista
    Popular
    Any
    1872
    Estat de conservació
    Regular
    Necessita algunes actuacions de millora
    Protecció
    Inexistent
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Residencial
    Titularitat
    Privada
    Diversos
    Autoria de la fitxa
    ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo

    Aquest carrer forma part de l'eixampla granollerí en la seva part desenvolupada cap el cantó Sud del nucli medieval. Al darrer quart del segle XIX tan sols estava constituït per petits nuclis de cases al mig de la plana composada per hortes, camps i jardins, amb algunes tàpies que protegien les propietats. Aquestes com altres cases construïdes entre finals del segle XIX i el primer terç del segle XX eren edificis senzills, habitats majoritàriament per obrers, construïdes entre mitgeres, de planta baixa, o de planta baixa i pis, generalment amb una eixida posterior. Pel que fa al seu aspecte presenten una aposta per una estètica urbana,. Al costat d'aquests edificis ja es comencen a construir les primeres cases de veïns amb alçades superiors. En alguns casos, es poden veure elements decoratius, com plafons ceràmics o altres, seguint les modes estètiques del moment. Al costats dels edificis d'habitatges també apareixen altres de tipologia industrial per hostatjar petits tallers i indústries. Els elements fitxats són els següents: SENARS: 3, 5-7 (1912, casa de veïns, feta per J. Pineda i Massip, amb arrambadors modernistes, cal Gangues), 9, 11, 13, 17, 19, 21, 23, 35, 37, 39, 41, 49, 51, 55, (font (atribuïda a M. J. Raspall i Mayol) l'edifici era Can Bellet, antiga fàbrica de teixits restaurada recentment aquesta última i dedicada a restaurant), 59 (casa d'arcs neo-califals, és can Piquer), 71 a 79 (encara que les 77 i 79 han patit una gran transformació), cases de l'amo de "can Serra de l'aigua", qui tenia la concessió de l'aigua de can Serra), 81 (cal Nuvis, antiga botiga), 83, 85 (casa de Jaume Bultà (1936), obra de l'arquitecte Marià Lasús i Pecamins. El Sr. Bultà era un fabricant de teixits que va establir-se a Granollers provinent de Vic), 87, 89, 91, 93, 95, 97 (reformada), 99, 101, 103 (1892), 111, 113, 115, 117, 127, 129 (cal Picapedrer, taller de picapedrer), 131 (s'han afegit dos pisos, ca la Manuelita, pentinadora), 133, 135, 137, / PARELLS: 8 (ca l'Escanya-rals) 12 (cal Pardalet, va ser una de les primeres que es van construir al carrer i era casa de pagès), 14 (ca la Lleina), 16, 22, 26 (can Capó), 28, 32, 42, 44, 54, 58, 60 (modernista), 62, 66, 68, 70, 72, 74, 76, 78, 80, 86, 90, 92, 94, 100, 102, 104, 106, 112, 124 (can Dam), 126, 132, 134, 136, 138, 140 (conserven el jardí i la tanca d'obra, cantonada carrer Navarra), 152, 154 (can Gàbia, Josep Vergés), 156, 158, 160 (Can Serratussell, 1912), 162, 168 (cal Drapaire Ros, Miquel Mayans Burgai), 170, 172, 174, /

    Miquel Ricomà fou bisbe de Barcelona, del segle XIV (1346 - 1361) i ascendent de Bruniquer (BAULIES, 1965). El 13 d'abril del 1866 se li va dedicar aquest carrer (BAULIES, 1986). Fins al 1880, les edificacions s'estenien al sud pel carrer de Ricomà fins a la Creu de Palou, a la plaça de la Muntanya entorn a la fàbrica de la Font, i a Llevant, entre la nova carretera de Vic i l'antic traçat, i l'estació vella de França. Les línies paral·leles al nord i al sud s'inicien el 1862-63 amb la construcció de la fàbrica de Can Piñol i les primeres cases del carrer d'en Prim, i el 1866 es projecta el carrer de Ricomà, obert el 1872 (BAULIES, 1986). A final del segle XIX, i al costat del Centre Catòlic construït davant la Casa Rectoral, estava la casa on després hi hagué l'escola dels Escolapis, coneguda popularment com dels "Hermanos" . La resta del carrer -llavors el més nou de la vila-, eren cases modestes d'un sol pis (GARRELL, 1960).

    BAULIES I CORTAL, Jordi (1965) Granollers. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372.

    BAULIES I CORTAL, Jordi (1986) "La industrialització de la vila i la ciutat moderna", Estudis de Granollers i del Vallés Oriental, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, pp. 65-76 Granollers: Servei Municipal de Cultura.

    GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.

    GARRELL I ALSINA, Amador (1960) Granollers, vila oberta, Granollers, Gràfiques Garrell.