Camí ramader
Perafita
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
El camí ramader que passa pel terme municipal de Perafita procedeix del Vallès i va en direcció a Alpens i cap a Castellar de n'Hug. Travessa el Moianès, passant prop de Moià en direcció al Puig Rodó i Fontfreda, punt on entra al Lluçanès (AADD: 2000). El camí segueix en direcció Alboquers, el Permanyer, Sant Bartomeu del Grau (on s'hi incorpora amb la ruta procedent de la Plana de Vic), els Hostalets de Sobremunt i entra al terme municipal de Perafita a l'altura de la Casanova de la Tria. En aquesta zona el camí ramader segueix el traçat de la carretera BV-4601 en direcció a la casa cal Sant Ponç. En aquest punt travessa la carretera BP-4653 i es dirigeix cap a la casa de Puigmajor on enllaça amb el camí ral procedent que procedeix del nucli urbà de Perafita. Des de Puigmajor es continua, encara per la banda oest de la carretera, travessant el camí que condueix a les Heures i enfilant en direcció nord cap al serrat de la Forca. A la banda sud d'aquest serrat hi ha una remolta: la remolta de Rocatova on els ramats i pastors podien fer parada. Seguint en direcció nord es passa per la masia de Rocatova de Baix, i uns centenars de metres seguint amunt es passa per la masia de Rocatova de Dalt, prop de la masia de la Bauma i també de la balma de les Heures. El camí segueix vorejant el serrat de Rocatova, punt on deixa el terme municipal de Perafita i entra en el terme de Sant Agustí de Lluçanès, seguint cap a la masia de el Salt del Llop, cal Jaques i l'Hostal del Vilar.
El Grup de Treball de Transhumància del SOLC ha identificat aquest camí amb el nom de ruta III. Aquest camí encara registre algun moviment transhumant durant l'any.
Història
Els camins ramaders neixen a l'edat Mitjana, en la necessitat de traslladar els ramats des del mar cap a muntanya, per garantir bones pastures a l'estiu i retornar-los a l'hivern quan els prats es cobreixen de neu. Al llarg de l'edat Moderna els camins ramaders es van anar consolidant i fou al voltant dels segles XVIII i XIX que la transhumància arriba al punt àlgid. Al Lluçanès, que proveïa importants pastures intermèdies, es vivia en funció a aquests camins, els quals generaven una potent activitat econòmica i consolidaven els principals nuclis de població. Emergia el sector tèxtil llaner i les grans fires de bestiar - que coincidien amb la pujada dels ramats cap a la muntanya (primavera) o en el retorn del bestiar de la muntanya (tardor)-. Les grans fires i mercats tenien lloc al peu del camí ramader i algunes d'elles es conservaven fins no fa massa temps. L'activitat vinculada als camins constituïa una font de beneficis, com ho demostra l'emplaçament d'hostals al llarg del seu recorregut. Les cases pairals ubicades prop dels camins i conegudes com a cases de parada o acolliment també aprofitaven els beneficis dels ramats i n'atenien les seves necessitats. Així els pastors tenien lloc per dormir i menjar i les cases aprofitaven, d'altra banda, els excrements dels ramats, molt profitosos per abonar les terres.
Bibliografia
AADD (2000). Els Camins ramaders del Lluçanès. Solc.
COROMINES, Josep; SALVANS, Josep i TORRES, Jordi (2007). Mapa dels camins ramaders del Lluçanès (vies principals). Solc Grup de Treball de la Transhumància.
