Puigmajor Perafita

Osona
Sector est del terme municipal
A 150 metres de la carretera BP-4653, punt quilomètric 13'300.

Coordenades:

42.05439
2.12203
427350
4656188
08160-36
Patrimoni immoble
Edifici
Contemporani
XVIII-XIX
Bo
Legal
Normes Subsidiàries de Perafita. 1991.
Sí, IPA. 23.315
Fàcil
Residencial
Privada
Ref. cad.: 001300DG25F015
Jordi Compte i Marta Homs

Puigmajor es troba situada al nord-est del nucli urbà de Perafita, en un punt elevat, a la banda oest de la carretera BP-4653 i a l'est del turó anomenat Puigmajor. Es tracta d'una casa de planta rectangular, formada per planta baixa i dos pisos, amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. Els murs són de maçoneria de pedra irregular i cantonades diferenciades, a la planta baixa i primer pis de pedra i a nivell de segon pis de maó.
La façana principal, orientada al sud-est, presenta a la planta baixa un portal emmarcat amb brancals i llinda de pedra bisellada flanquejat per dues finestres emmarcades amb brancals de maó i coronament de maó pla. Tant al primer pis com al segon es segueix la mateixa disposició de les obertures, seguint la vertical de les de la planta baixa. Al primer pis hi ha un balcó central flanquejat per dues finestres i al segon pis s'hi obren tres finestres, totes elles emmarcades amb brancals de maó i coronament de maó pla. Als vèrtex de la façana s'hi adossen dues estructures agropecuàries que sobresurten perpendicularment, formant un pati al centre. La planta baixa de les estructures són de maçoneria de pedra irregular amb cantonades diferenciades de carreus de pedra de majors dimensions, amb obertures de maó i reformes d'obra i formigó; les parts superiors estan construïdes, modernament, amb obra.
La façana nord-est presenta una finestra a nivell de primer pis i dues finestres al segon pis, totes elles emmarcades amb maó. A la façana nord-oest hi ha dues finestres a la planta baixa, una finestra al centre al primer pis i una altra finestra seguin la vertical al segon pis. Totes elles també emmarcades amb maó. Finalment la façana sud-oest presenta una finestra al primer pis i una al segon pis, emmarcades amb maó. La part baixa queda dominada per estructures agropecuàries. També presenta una part de la façana arrebossada.

Pel costat de la casa hi passa el camí ramader que es dirigeix a l'Hostal del Vilar; prové del Vallès i va en direcció a Alpens i cap a Castellar de n'Hug.

Tot i que podria tenir uns orígens anteriors, la masia de Puigmajor es troba documentada l'any 1855 en la demarcació parroquial de Sant Boi de Lluçanès.

MONTAÑÀ, Daniel i PLANES, Josep Albert (2004). Història de Sant Boi de Lluçanès. Ajuntament de Sant Boi de Lluçanès, Cossetània.
Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Perafita. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. 1990.