El document més antic trobat a la casa és del 1700 a on apareix el cognom Gaudó. Els amos actuals no duen aquest cognom, sinó Badia, encara que la propietat és dels seus avantpassats. El 1868 pertanyí a Joan Santamaría i tenia sis jornals de terra. En un cens de 1877 apareix com a masia habitada de dues plantes, i en el de1887 com habitada per onze persones (REGUANT, CASTELLANO, 1980). Aquesta casa, tal vegada per estar al peu de Sant Salvador, se sap que ha estat molt relacionada amb l'ermita. Entre d'altres fets hi ha la constatació que la mare del propietari actual, l'any 1936 va rescatar el cap del Sant Crist de les cendres o bé que l'any 1953, l'era va ser el lloc de celebració de l'acabament del Via Crucis de Sant Salvador, fent-se una ballada de sardanes (REGUANT, 1993). A la casa es conserven alguns documents, com una àpoca a nom de Josep Badia, de l'any 1797 i una altra del 1846. Guarden les claus de l'ermita de Sant Salvador del Quer. Un altre personatge rellevant de la família va ser el "pare Gaudó" (Salvador Badia Llovet) que va exercir de missioner a Xile.
