Cal Gaudó
Súria
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Masia de dos pisos i golfes de planta basilical, amb un pou a la part posterior, del que se sap que es va construir l'any 1927. Actualment destaca en la fesomia de la façana una porxo format per un parell de dobles arcades de mig punt superposades, amb una pilastra central. Els paraments de l'edifici han estat relativament reformats i presenten els arrebossats repicats, gairebé en la seva totalitat. Presenta, a més, diferents construccions auxiliars. Al seu interior, els seus propietaris, conserven una màquina per a trinxar el raïm, una premsa de fusta i una tina rodona, a més d'altres eines i estris de picapedrer i propis de la pagesia.
El propietari de cal Gaudó pertany a una nissaga especialitzada en treballar la pedra seca. El Sr. Badia, conserva encara estris relacionats amb aquest ofici, com unes manuelles (que serveixen per fer córrer el roc fent d'alçaprem), una masseta amb mànec d'alzina, un mall, un perpal de dos caps diferents per arrencar pedra, un escalè, una pena (mall de punta prima), escarpa i punxó. D'entre altres treballs en pedra seca, ell i el seu pare van fer les barraques de can Sivila, la de la baixada a cal Cendra i una als Tractets, que tenia cabuda fins a dues avaries. El temps mitjà en fer una d'aquestes obres era de set a deu dies.
Història
El document més antic trobat a la casa és del 1700 a on apareix el cognom Gaudó. Els amos actuals no duen aquest cognom, sinó Badia, encara que la propietat és dels seus avantpassats. El 1868 pertanyí a Joan Santamaría i tenia sis jornals de terra. En un cens de 1877 apareix com a masia habitada de dues plantes, i en el de1887 com habitada per onze persones (REGUANT, CASTELLANO, 1980). Aquesta casa, tal vegada per estar al peu de Sant Salvador, se sap que ha estat molt relacionada amb l'ermita. Entre d'altres fets hi ha la constatació que la mare del propietari actual, l'any 1936 va rescatar el cap del Sant Crist de les cendres o bé que l'any 1953, l'era va ser el lloc de celebració de l'acabament del Via Crucis de Sant Salvador, fent-se una ballada de sardanes (REGUANT, 1993). A la casa es conserven alguns documents, com una àpoca a nom de Josep Badia, de l'any 1797 i una altra del 1846. Guarden les claus de l'ermita de Sant Salvador del Quer. Un altre personatge rellevant de la família va ser el "pare Gaudó" (Salvador Badia Llovet) que va exercir de missioner a Xile.
Bibliografia
CASAREAL, Arnaldo de (1940) Historia de la imagen y ermita de San Salvador que se venera en la villa de Suria, Manresa
REGUANT i AGUT, Josep (1997) Súria. Història en imatges 1894-1975. Col·lecció "Fotografia històrica", núm. 4. Manresa: Angle Editorial, Centre d'Estudis del Bages.
