Aqüeducte de Can Vernet

Sant Cugat del Vallès

La datació d'aquest aqüeducte i de la Mina dels Monjos s'ha qüestionat arran de les darreres investigacions. No es pot descartar que en època medieval existís algun sistema extern per proveir d’aigua el monestir de Sant Cugat. En tot cas, el primer esment documental d'aquest aqüeducte data de 1535, quan la comunitat monàstica pacta amb un particular tasques de manteniment per “fer arribar l’aigua a la font del monestir”. La documentació monàstica posterior atribueix a l’abat Despuig (1538-1558) la construcció d’un “bell aqüeducte”, que s'ha relacionat amb el reg dels nous horts creats al costat sud del recinte, al costat de l’església. A més, l'aqüeducte també aportava aigua per a les necessitats domèstiques dels monjos.

El “pont” comença a formar part de les referències habituals en la toponímia i paisatge locals des de l'any 1591. Es coneixia com a “Pont de Pedra” o “Pont de l’Abat”. El nom de Can Vernet amb el qual ara es coneix popularment fa referència a un antic mas proper, ara ja desaparegut.

Això no obstant, les últimes recerques portades a terme pels Museus de Sant Cugat han posat en qüestió aquestes datacions que s'havien acceptat fins fa poc. Tradicionalment la mina dels Monjos s’havia datat a l’època medieval, però els darrers estudis del Museu indiquen que la construcció podria ser posterior al segle XVI. A més, l’aspecte actual és propi de les mines del segle XIX i XX ja que la conducció es va refer diverses vegades. Aquesta infraestructura que abastia d’aigua la vila i el monestir va ser problemàtica pels col·lapses i refaccions, especialment als segles XVII i XVIII, motiu pel qual es van reforçar i refer en alguns trams. Així mateix, l’aqüeducte del Pont de can Vernet s’havia datat històricament al segle XVI, però aquesta data avui també es posa en entredit, arran de les darreres investigacions de Museus de Sant Cugat.

Amb la desamortització de Mendizábal de 1836 la mina va passar a domini públic. El Monestir mai va reclamar de forma clara la recuperació de la mina ja que, d’una banda, suposava enfrontar-se a la població perquè era un dels pocs accessos a l’aigua que tenia la vila i, de l’altra, perquè el manteniment i reparació constants suposaven uns importants costos econòmics.

El pont va ser declarat Bé Cultural d’Interès Nacional el 1979. El 1998 es va adequar el seu ús com a passarel·la a través de la col·locació de l’actual estructura de ferro a sobre de la canalera, segons projecte del despatx d'arquitectes Batlle i Roig. Amb aquest projecte es pretenia donar sortida a les necessitats de comunicació entre barris, però la qüestió va generar polèmica.

El 2023, en el context dels estudis per a la seva restauració, s’hi realitzà una intervenció arqueològica que va permetre documentar-lo correctament.

Existeix una llegenda sobre la construcció de l’aqüeducte que, en realitat, va ser ideada per Rogeli Pedró i publicada el 1999 al llibre "Mites i Llegendes de Sant Cugat". La festa de l’Encabronada, creada el 2015 pels Diables de Sant Cugat, s’inspira en aquesta llegenda de nova creació.