Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
La mina dels Monjos, construïda probablement amb posterioritat al segle XVI, portava aigua canalitzada des del bosc de can Volpelleres fins al monestir de Sant Cugat. En el primer tram discorre a cel obert i, després del Pont de can Vernet, és una galeria construïda amb parets i volta de maó, excavada en els llims quaternaris de la llera geològica del torrent de Volpelleres.
El naixement de la mina es localitza al nord del bosc de Can Volpelleres, al sud de l'autopista AP-7, on hi ha una bocamina per la qual s'accedeix a una cambra amb les tres galeries que s'uneixen i en formen una d'única. En aquesta part inicial la mina és coberta amb volta de maons, però després surt al descobert i continua fins a la torre d'aigua que estava situada entre els carrers Sant Martí i Castillejos. En aquest punt, situat a l’actual parc de can Vernet, hi havia un distribuïdor i l’aqüeducte anomenat Pont de can Vernet, que travessa la riera. A partir d’aquí la mina torna a estar totalment soterrada per avançar pel carrer de la Mina, on la construcció està malmesa per les edificacions, i acaba al monestir després de passar per la plaça Pep Ventura i pel carrer Hospital.
Amb una llargada de tres quilòmetres, una profunditat màxima de 9,18 metres i pous d’accés a l’exterior de fins a 12 metres, la dels Monjos és la mina més gran de la ciutat, seguida de la mina de la rambla del Celler, les dues principals infraestructures amb què la vila de Sant Cugat s’abastia d’aigua. L’aprofitament de l’aigua al Monestir es feia mitjançant una cisterna d’acumulació elevada que estava adossada al palau abacial i que al peu tenia una font controlada per una aixeta.
Història
Tradicionalment la mina s’havia datat a l’època medieval, però els darrers estudis del Museu indiquen que la construcció podria ser posterior al segle XVI. A més, l’aspecte actual és propi de les mines del segle XIX i XX ja que la conducció es va refer diverses vegades. Aquesta infraestructura que abastia d’aigua la vila i el monestir va ser problemàtica pels col·lapses i refaccions, especialment als segles XVII i XVIII, motiu pel qual es van reforçar i refer en alguns trams. Així mateix, l’aqüeducte conegut com el Pont de can Vernet s’havia datat històricament al segle XVI, però aquesta data avui també es posa en entredit, arran de les darreres investigacions de Museus de Sant Cugat.
Amb la desamortització de Mendizábal de 1836 la mina va passar a domini públic. El Monestir mai va reclamar de forma clara la recuperació de la mina ja que, d’una banda, suposava enfrontar-se a la població perquè era un dels pocs accessos a l’aigua que tenia la vila i, de l’altra, perquè el manteniment i reparació constants suposaven uns importants costos econòmics.
Ja en els anys més recents es van portar a terme obres de condicionament de la llera del torrent de Volperelles. Aleshores des dels Museus de Sant Cugat es va fer un pla d'actuació per tal de recuperar la mina dels Monjos amb l'obertura del nou vial de la Via Augusta. El desembre de 2006 s'hi va dur a terme una intervenció arqueològica sota la direcció de M. Carme Reverter. En la intervenció es va fer la neteja de les restes de la bocamina dels Monjos. S’hi van documentar tres murs, un graó de l'antiga escala d'accés, una porta al mur nord i part de l'arrencament de la volta de la bocamina.
Bibliografia
Anònim (2022). La Mina dels Monjos, els vestigis d’una conducció d’aigua centenària. “El Cugatenc (11-11-2022).
Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.
Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya.
CABANAS CASTELLS, Frederic (2001). Sant Cugat. Orígens i històries d'un poble i d'una família. D'Octavià edicions, p.186-188.
