Xalet a la carretera de la Floresta número 20
Sant Cugat del Vallès
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Xalet unifamiliar d'estil noucentista. Consta de planta baixa i golfes, amb façana simètrica.
A la façana principal al centre hi ha la porta d'entrada, rematada amb un arc carpanell i aixoplugada sota un porxo amb columnes d'estil dòric, amb teulada a tres vessants. A cada costat hi ha una finestra amb arc carpanell. A les golfes hi ha una finestra d'arc rebaixat partida en dues mitjançant un mainell. Totes les obertures presenten una faixa engaltada amb un esgrafiat granulat. La façana està arrebossada a imitació d'un carreuat, més accentuat en els angles de l'edifici. La teulada és a doble vessant, amb un faldó truncat a la façana. Consta de teules planes i teules careneres, i presenta un pinacle ornamental sobre la façana. A sota es genera un ràfec sobre caps de biga que descasen en petites mènsules ornamentals.
El terreny de la finca té diferents nivells, i l'accés a la casa es realitza a través d'unes escales amb balustrada feta amb peces de morter modelat.
Història
El municipi de Sant Cugat del Vallès ha estat des del darrer quart del segle XIX una ciutat d’estiueig per a ciutadans procedents de Barcelona i dels seus pobles del voltant, que posteriorment van ser agregats a la ciutat comtal. Les primeres construccions per a estiuejants es van fer a redós de la carretera de Gràcia, a tocar del nucli històric de Sant Cugat, passada la riera de Can Mora.
Posteriorment, es va urbanitzar Valldoreix, on existien des d’època medieval algunes edificacions històriques com el Castell de Canals i l’església de Sant Cebrià de Valldoreix. En època moderna, les masies van jugar un paper important en el desenvolupament territorial i agrícola de Valldoreix, amb un pes important conreu de la vinya. L’arribada de la fil·loxera, però, va ocasionar la mort dels ceps, que van haver de ser arrancats.
A la dècada de 1910 en els antics camps va començar a construir-s'hi una ciutat jardí formada per xalets que anaven destinats tant a estiuejants com a residents. L’existència d’una estació de tren dels Ferrocarrils de la Generalitat va facilitar l’arribada dels estiuejants.
Bibliografia
Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.
