Can Majó (Masia Rosàs)
Sant Cugat del Vallès
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Revisió del Pla Especial de Protecció de Patrimoni Arquitectònic 2008. Fitxa A-39.
Descripció
Masia tradicional de grans dimensions, d'origen medieval. Consta del cos residencial principal, amb construccions annexes, un xalet de la dècada de 1930 i una era enrajolada a la part davantera. Tot el conjunt queda tancat dins d'un barri fet de tàpia. El cos residencial principal consta de planta baixa, pis i golfes, amb teulada és a dos vessants.
La façana principal del cos residencial, encarada a llevant, presenta una composició simètrica, fruit d'alguna remodelació, probablement al segle XIX o començaments del XX. La part central es distribueix en base a tres eixos d'obertures principals. Al centre hi ha el portal, amb arc carpanell rebaixat, emmarcat amb dovelles i carreus als brancals. A cada costat té una finestra amb llinda recta, tancada amb una reixa ventruda. A l'esquerra, tocant a l'angle, hi ha un portal amb arc carpanell, d'accés a la cuina. Al primer pis hi trobem tres balcons als eixos principals i, als extrems, una finestra amb llinda recta a cada banda. A les golfes hi ha una galeria de tres finestres amb arc de punt rodó i una petita finestra a cada costat. Sota el vèrtex de la teulada hi ha un apujamobles. El parament de la façana és arrebossat i presenta esgrafiats geomètrics. Les obertures estan envoltades per una faixa esgrafiada de color blanc. Al centre de la façana destaca un rellotge de sol, i a la part baixa hi ha un pedrís amb funció de banc. El coronament es resol mitjançant un ràfec ceràmic a diverses filades, amb maons col·locats en punta. En el carener de la teulada hi ha un espantabruixes.
En una façana lateral al primer pis hi ha una galeria d'estil neoclàssic, amb obertures de punt rodó amb arquivolta i impostes toscanes.
A l'interior la masia conserva un vestíbul rere l'entrada amb funcions de distribuidor de la planta baixa. Té un sostre de bigues i revoltons, i una escala al final. A la cuina es conserva un foc de rotllo.
En el paviment de l'era hi ha dues rajoles amb inscripcions d'anys (1797 i 1858) que indiquen dues fases de la pavimentació.
Agraïm a Josep Rosàs la facilitat per accedir al recinte de la masia.
Història
Aquesta masia es troba documentada ja l'any 1469, quan era propietat de Bartomeu Clotes. Antigament s'havia conegut amb les denominacions de Can Clotes (al segle XV), Can Majó del Padró (també al segle XV) i Can Majó de Dalt (entre els segles XVI i XX).
Als segle XIX i XX alguns membres de la família propietària (els Majó, després Rosàs) van tenir càrrecs en l'àmbit municipal. Per exemple, Francesc d'Assís Majó Fatjó, que fou alcalde de Sant Cugat els anys 1817, 1834 i 1846, i capità de la Milícia Nacional entre els anys 1835 i 1837. Josep Majó Formosa va ser regidor de l'ajuntament entre 1868 i 1874, i anteriorment havia estat secretari de l'ajuntament entre 1838 i 1839, a més d'oficial de la Milícia Nacional els anys 1835 i 1843. Albert Rosàs Macià, espòs de Montserrat Majó Mas, va ser alcalde de Granollers entre 1930 i 1933, i alcalde de Sant Cugat entre 1945 i 1947. Jesús Rosàs Hevia va ser alcalde de l'entitat menor descentralitzada de Valldoreix entre 1965 i 1968.
Les inscripcions que es conserven a l'era (dels anys 1797 i 1858) indiquen que la masia devia créixer i ampliar-se en aquest període, que coincideix amb l'apogeu de la vinya. Abans que a la dècada de 1880 arribés la fil·loxera a Sant Cugat, el mas produïa cent vuitanta mil litres de vi. Amb la mort dels ceps a causa de la plaga la finca va entrar en decadència. Una part va ser parcel·lada i venuda per construir-hi xalets als barris de Valldoreix i Mira-sol. A la dècada de 1930 s'hi va construir un xalet. Durant la Guerra Civil de 1936 la propietat va ser incautada per la Col·lectivitat Camperola de la CNT-FAI.
L'any 1986 Jesús Rosàs va restaurar la masia per instal·lar-hi un restaurant.
Bibliografia
Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.
Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
CORTÉS GARCÍA, Juan José (2004). Valldoreix, la voluntat d’un poble. Entitat Municipal Descentralitzada de Valldoreix.
