Tapa de sarcòfag medieval cavaller de Puig-reig Puig-reig

Berguedà
Espai d'Intererpretació de Berga, Plaza de Doctor Saló, 6, 08600-Berga
08600 Berga
Espai d'Interpretació del Museu Comarcal de Berga

Coordenades:

41.97403
1.87897
407121
4647501
08175-85
Patrimoni moble
Objecte
Medieval
Romànic
XIV
Regular
Es conserva a l'Espai d'Interpretació del Museu Comarcal de Berga
Legal i física
Fàcil
Científic
Pública
Ajuntament de Berga
Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero

Tapa d'ossera amb la imatge del mort, un cavaller, és la que es conserva a l'Espai d'Interpretació del Museu de Berga, i que procedeix de l'església romànica de Sant Martí de Puig-reig, on estigué encastada en posició vertical durant molts anys al parament fora del mur de migdia de I'església. Originàriament degué ser I'arcosoli gòtic, fa anys desaparegut, que hi hagué arrambat a la façana de ponent del temple romànic, arcada que es pot veure en una fotografia de principis de segle, publicada per C.A.Torras l'any 1905.
Aquesta tapa d'urna amb la imatge en relleu d'un cavaller ajagut, presenta una lIeu inclinació cap al costat esquerre d'aquest, a fi de poder ser més ben vista per qui la volgués contemplar, la qual cosa indica que I'ossera anava arrambada a la paret. El cavaller jau amb les mans sobre el pit, ajuntades, en actitud orant; e l cap li descansa sobre un coixí guarnit amb borles i els peus, en un gos amb collar de picarols i que mossega la punta de I'espasa del seu amo. Aquest duu una sobrevesta de manegues curtes i amb faldó obert per davant, per no fer nosa en cavalcar. I a sota, una cota de malles curta fins als genolls; a les mans, guantelets. I a les cames, gamberes decorades amb un rengle de losanges a I'aresta . El cap el té descobert i duu una cabellera no gaire llarga. Penjant de la cintura, a esquerra hi té l'espasa, de pom rodó i creu recta, i a la dreta , el punyal.

a imatge no es pot identificar amb el famós Guillem de Bergueda, el trobador que en el seu testament va afavorir els templers, lIegant-los el castell de Puig-reig, entre altres béns, per què entre la mort de GuilIem i la construcció del sarcòfeg hi ha massa anys de diferencia.
També cal descartar que el cavaller fos un templer o un hospitaler, ja que no duu cap creu al pitó Xavier Sitjes veu en I'escudet que hi ha al pom de I'espasa, un senyal d'una o dues faixes, ara bastant esborrades per I'erosió de la pedra, pero que en fotografies antigues s'aprecien
millor, seria I'escut deis Sescomes, important família ben arrelada en el terme i un membre de la qual, Pere Sescomes, que es titulava senyor de Puig-reig I'any 1324, era persona prou adinerada per haver encarregat als seus hereus la construcció del monument, o que aquests se
I'haguessin empres per prescripció del difunt o sense. Arran de les obres de restauració de l'església romànica de Sant Martí, la tapa del sarcòfeg fou desmuntada i traslladada al Museu de Berga.

R. SERRA. "Aproximació a la historia de Puig-reig", Manresa 1982
XAVIER SITJES I MOLINS: Sarcofags gotics amb la imatge del difunt, a L'Erol
VIGUÉ, J. (1985). Catalunya Romànica. XII.El Berguedà, Fundació Enciclopèdia Catalana.