La formació del "Musaeum Archaeologicum Dioecesanum" de Solsona cal emmarcar-la dintre del procés històric de reconstrucció nacional catalana que s'endegà al voltant dels cercles culturals de la Renaixensa i que l'Església del nostre país impulsà, decididament, en l'àmbit museístic, primer amb la creació, l'any 1891 del Museu Episcopal de Vic i després, l'any 1896, amb la del Museu de Solsona. En aquest any el bisbe Ramon Riu i Cabanes, a més de crear l´Aula d'Arqueologia Cristiana, inaugurà el nou Museu Diocesà amb una col·lecció incipient d'objectes d'art i d'ús litúrgic instal·lada, en un primer moment, a l'edifici del Seminari, el qual havia estat Universitat Literària, Col·legi, Hospital i Casal dels Llobera. El bisbe Miquel Moncadas feu de gran part de l'edifici del Palau Episcopal per a usos museístics que varen fer possible, amb inversions del Departament de Cultura de la Generalitat, i a l'ajut del Bisbat, Ajuntament de la ciutat de Solsona i Diputació de Lleida, van obrir pas a la remodelació i modernització del museu i de la totalitat dels fons del Museu conservats. La inauguració de les sales d'arqueologia i art romànic s'efectuà el dia 26 de novembre de 1983, i el 25 de novembre de 1989 s'inauguraren la resta de les sales. La lipsanoteca de Puig-reig forma part de l'exposició permanent, amb el número Núm 961 d'Inventari.
