Molí de Cal Pallot Puig-reig

Berguedà
Cal Pallot
De l'església de St. Andreu de cal Pallot cal prendre camí en direcció N cap a la riera, a uns 180 m

Coordenades:

41.97332
1.91085
409761
4647388
08175-83
Patrimoni immoble
Edifici
Medieval
XIII-XIV
Dolent
En ruïna
Legal
BCIL 14
si, IPA 3601
Difícil
Sense ús
Privada
Ref. Cad.: 08174A002000210000HR
Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero

Restes del molí fariner de Cal Pallot, que són visibles entre la brossa i l'arbrat, al peu de la riera de Merlès. Del molí se'n conserva una part del casal i possibles restes de la bassa. El casal és una construcció de planta quadrada que conserva la volta lleugerament apuntada que el cobria i que el separava del pis superior, del qual no se'n conserva cap vestigi. Els murs són fets amb carreus de mides considerables, ben tallats, polits i col·locats a trencajunt. La porta d'accés és a migdia i és formada per un arc amb grans dovelles que dibuixen mig punt. Aquest casal té, a la part superior, l'obertura per on el mecanisme accionava les moles (probablement colgades sota la runa) i movia el rodet. Adossat darrera el casal hi ha un mur i, més amunt, un altre: tots dos d'una alçada considerable i situats a diferents nivells, de manera aterrassada. Cal suposar que aquestes estructures, ara totalment colgades per la vegetació, corresponen a la bassa del molí. Actualment no s'observen restes del carcabà ni del rec.

El lloc, juntament amb l'església i la casa, era conegut fins a l'època moderna amb el nom de Gamissans. Al segle X és documentat com un dels límits d'un important alou que fou cedit al Monestir de Santa Maria de Ripoll, i l'Església de Sant Andreu de Gamissans surt en el llistat de parròquies del bisbat d'Urgell de l'any 1312-1314. Del molí se'n té cap notícia documental, però per les restes trobades cal pensar que és una construcció de finals del segle XIII o, més probablement, del segle XIV.

SERRA, Rosa; JUNYENT, Francesc; MAZCUÑAN, Alexandre (1985). “Sant Andreu de cal Pallot”, Catalunya Romànica, vol. XII “El Berguedà”. Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona, p. 392-398.
VV.AA. Inventaridel Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 1994.