Cista de Cal Pallot

Puig-reig

A Catalunya els dòlmens són un fenomen característic de la seva zona nord i central. Al sud del Cardoner i del Gaià no es coneixen sepulcres megalítics. El megalitisme català està dividit en dos subgrups molt diferents: el de les planes i serralades litorals, el de les muntanyes pirinenques, i el dels altipans centrals, manifest en cistes amb túmuls (mitjan del V mil·lenni A.C.), que evoluciona cap a les cistes o cambres del Solsonià (primera meitat del IV). Entre el IV i el III mil·lenni hi arriben sepulcres de l'àrea litoral que coneixien un gran apogeu en el III ,mil·leni. Les sepultures megalítiques presenten arquitectures variades, destinades a servir per a un sol enterrament o a ser reutilitzades moltes vegades, i entre les primeres, com és el cas de la de Cal Pallot, hi ha les cistes amb túmul del neolític mitjà (V-IV mil·lenni A.C.), amb cambres poligonals dins de grans estructures tumulàries; i també les petites cistes quadrangulars - anomenades megalítiques - del calcolític i edat del bronze (III-II mil·lenni A.C.), especialment a la meitat nord del país, molt lluny de les primeres tombes megalítiques, pensades per ser reutilizades, són els sepulcres de corredor, i les darreres els dòlmens simples.