Santa Maria de Merola Puig-reig

Berguedà
Merola
A la via de serveri de la ctra. C-16, al km 77,5 prendre camí en direcció S-W uns 600 m

Coordenades:

41.9314
1.87107
406404
4642776
08175-217
Patrimoni immoble
Edifici
Renaixement
XvIIXVIII
1611
Gabriel Lleonart (arquitecte)
Regular
Interior dolent
Legal
BCIL 03
IPA 3651
Fàcil
Religiós
Privada
Bisbat de Solsona
Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero

Església d'una sola nau, acabada amb un absis poligonal. Als murs laterals té adossats sengles cossos, de característiques diferents, a manera de transepte. El del costat de tramuntana, amb altar dedicat a Sant Joan, és el més antic i té coberta a doble vessant. El del costat de migdia és de major dimensió i amb coberta a una sola vessant. La façana principal, al costat de migdia, conserva l'arrebossat i té una porta de llinda i brancals de pedra, així com una finestra d'arc de mig punt. Al damunt, s'aixeca un robust campanar d'espadanya de mides superiors a les proporcions generals de l'edifici, el qual sembla afegit posteriorment. A l'església se li adossà la rectoria, emplaçada a l'angle sud-est, posteriorment abandonada i derruïda, i de la qual pràcticament no n'ha quedat cap rastre. Els murs són de pedra i l'aparell més regular i ben treballat es troba a la façana, el campanar i la porta. La coberta és a doble vessant. L'interior es troba en mal estat. A l'angle sud-oest té un petit tancat de pedra amb un pedrís per seure-hi.

L'església de Sant Maria de Merola fou bastida prop de la torre de l'antic Castell de Merola i al peu del camí de Merola, en un lloc més avinent, un cop s'abandonà l'antiga església parroquial de Santa Maria (romànica) l'any 1609 degut al seu lamentable estat de conservació. L'any 1609, Miquel Ferrer, àlies Barbut, batlle de Merola, i els pagesos de la parròquia de Santa Maria, demanaren al Bisbe d'Urgell permís per a construir una nova església prop de la Torre de Merola. La nova església de Santa Maria passà a ser sufragània de Sant Martí de Puig-Reig. El 2 d'agost del 1609 s'hi col·loca la primera pedra, i la consagració es feu el 27 de novembre del 1611. L'altar principal es va dedicar a Santa Maria i el secundari a Sant Joan. L'obra és un dels pocs exemples d'arquitectura renaixentista de la comarca del Bergueda, feta pel mestre d'obres Gabriel Lleonart de Castellterçol, que va cobrar 125 lliures. A la nova església s'hi va traslladar la talla romànica, que es va perdre durant la Guerra Civil de 1936, i les relíquies de Sant Crissantó i Santa Dòria. L'any 1621 s'hi col·locà un retaule de pintura fet per Gabriel Claramunt de Vic (perdut també durant la Guerra Civil). A començaments del segle XIX l'església fou renovada. L'última visita efectuada a la nova església de Merola, en la qual es confirma el seu caràcter de parroquial, és de l'any 1830. En un principi les noves esglésies que es construeixen a les colònies industrials properes, com les de cal Vidal o de l'Ametlla, depenien de la parròquia de Santa Maria de Merola, però aviat s'independitzaren. La de cal Vidal l'any 1922 i la de l'Ametlla anteriorment.

AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg del patrimoni arquitectònic, històric i artístic. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa b.4
SERRA, Rosa (1985). "Santa Maria de Merola", Catalunya Romànica, vol. XII El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona, p. 400-401
SERRA, Rosa; MIRALDA, Jordi (1990). Merola, un poble. Associació Cultural Esplai; Comissió Caminada Popular. SERRA, Rosa. Aproximació a la historia de Puig-reig, Manresa 1982
VV.AA. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.