Rectoria de Puig-reig Puig-reig

Berguedà
Carrer de l'Església s/n 08692-Puig-reig
Rectoria

Coordenades:

41.97085
1.88158
407332
4647145
08175-179
Patrimoni immoble
Edifici
Contemporani
Modern
Popular
XVI-XX
Bo
Legal
BCIL 02
Fàcil
Residencial
Privada
Parròquia de Sant Martí de Puig-reig
Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero

Gran casal del segle XVII que produeix l'esquema d'una gran masia coberta a dues vessants i amb el carener perpendicular a la façana oberta a tramuntana. Els murs son fets amb carreus força regulars i sense polir, col·locats a filades i a trencajunts. Les obertures, finestres amb llindes i escopidors de pedra, s'obren a les quatre façanes sense cap geometria o simetria particular. Al segle XVIII fou ampliat amb l'annexió d'un cos rectangular adossat al mur de ponent i cobert amb la teulada que va ampliar-se mantenint la coberta a dues vessants. Al segle XX fou reformat tot l'espai interior i els soterranis on es varen obrir noves finestres i balcons, sobretot al mur de ponent.

L'actual rectoria, situada al costat mateix de l'església romànica de Sant Martí i l'antic cementiri, fou la casa dels priors de l'Orde de l'Hospital que eren senyors jurisdiccionals del terme de Puig-reig des dels primers anys del segle XIV.

El castell de Puig-reig passà a ser propietat de la família vescomtal del Berguedà en una data incerta; fou aquesta família la que va reconstruir la fortalesa, defensada pel mateix Llobregat i els tres nivells de muralla que tancaven un gran recinte casteller dins el qual es va formar, al segle XIII la vila de Puig-reig; l'any 1145 s'estava construint la nova església de Sant Martí.
El vescomte Guillem de Berguedà féu importants donacions als frares del Temple al terme casteller de Puig-reig i a altres llocs del Berguedà, però fou precisament el seu fill, el trobador Guillem de Berguedà qui, en el seu testament de l'any 1187, deixà a l'ordre militar el castell de Puig-reig amb el seu terme i Fonollet.
El testament del trobador no fou confirmat fins l'any 1231 pel rei Jaume I però, durant aquest llarg període d'espera els Templers consolidaren el seu domini a l'entorn de Puig-reig mitjançant més donacions, compres, servituds, etc.
Així entre 1236-39 els Comanadors del Temple, coneguts fins aleshores com del Berguedà i de la Cerdanya, i dependents de la gran comanda templera de Palau (Vallès), comencen a ser documentats com a Comanadors de Puig-reig i des del castell, es crea la nova Comanda que administrarà tot el patrimoni de l'orde al Berguedà i a la Cerdanya (Puigcerdà, Llívia, Tor de Querol, Bolvir, Sallagosa, Alp, etc.).
La Comanda de Puig-reig fou una comanda rural important i va caldre construir un nou edifici fortificat adient a la gran explotació agropecuària dels monjos-cavallers: fou l'edifici conegut avui amb el nom de mas Periques.
També van construir el pont que encara avui travessa el Llobregat, i aprofitant les restes arquitectòniques de l'antiga església romànica de Sant Julià (coneguda avui com el Carme de Periques) van construir la seva capella. Fou aleshores quan s'abandonà l'antic castell feudal que no s'adequava a les necessitats dels frares templers.

SERRA, Rosa (1982). Aproximació a la historia de Puig-reig, Manresa
SERRA, Rosa. Puig-reig 1906-2006 (2006). Fotografies, Àmbit de Recerques del Berguedà. Historia Gràfica.
AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa b.3