Plaça de la Corona Granollers

Vallès Oriental
Plaça de la Corona, 08400-GRANOLLERS
A la zona d'eixampla de Granollers

Coordenades:

41.60566
2.2883
440696
4606239
08096-190
Patrimoni immoble
Conjunt arquitectònic
Contemporani
Regular
Necessita algunes actuacions de millora
Inexistent
Fàcil
Residencial
Pública
Ajuntament de Granollers, Plaça de la Porxada, 6, 08400-GRANOLLERS
ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo

Espai urbà que es crea a la carretera, i que fa de continuació entre els carrers d'Alfons IV i d'Anselm Clavé. Dins en destaquen un conjunt de 26 plàtans en files de a dos, a banda i banda de la carretera, que li donen un aspecte molt característic, la torre d'aigua central i el quiosc que, encara que de nova factura, conserva el valor simbòlic de la seva existència des de l'inici del segle XX. De les construccions que l'envolten, en destaquen les següents: NÚMEROS: 1 (can Bigues, 1853), 13 (forn de l'Espinassa, molt reformada, també número 81 d'Anselm Clavé, presenta una reproducció de la placa de ceràmica que hi ha al Museu i que parla de la circulació dels carros), 14, 17 (casa Paula Pinyol, 1900), 20, 21. Uns altres elements destacables son, a la cantonada amb el carrer del Príncep de Viana, un guarda-rodes de superfície estriada, així com restes de l'antic paviment de llambordes.

De resultes de la conversió de la Porxada en mercat diari, l'11 de juliol del 1872, la llotja de grans i patates era situada en aquesta plaça, on continuà fins al 1936, en què pràcticament s'extingí la compravenda d'aquests productes, els quals actualment són mercadejats, mitjançant mostres, als cafès de la carretera. El canvi a la plaça de la Corona degué originar, segurament, greus controvèrsies a las esferes locals d'aquell temps, car tenim notícia que el trasllat necessità un plebiscit de caire local, efectuat el 2 de novembre de 1869 (BAULIES, 1965). Popularment va ser coneguda com a plaça del Gra, potser perquè s'hi feia el mercat, i també perquè hi havia tres graners: ca l'Espinassa, can Guitet i can Segarra (GARCIA-PEY, 1990). La plaça va ser anomenada de La Llibertat el 1872, d'Àngel Guimerà el 1926, de los Caídos el 1960 i definitivamente de la Corona el 1981. En una casa de la plaça de la Corona existia una placa de circulació feta de rajoles pintades datada el 20 de febrer de 1850, on s'advertia als carreters l'obligació de transitar portant els animals de la brida, sota multa de 30 rals. Aquesta placa, desmuntada en efectuar reformes a la façana del número 81 del C/ Clavé, l'any 1955, va ser retirada (BAULIES, 1965), i avui dia es pot veure al Museu de Granollers, mentre que una còpia mural s'ha fet a l'actual forn de l'Espinassa . Raspall, l'any 1929 va urbanitzar la plaça de la Corona i va construir-hi un monument als soldats morts a la guerra d'Àfrica, obra de Vicenç Navarro (que la República canviaria després de dedicació), enmig d'un ambiciós pla d'obres i millores urbanes que va donar lloc a un emprèstit de dos milions de pessetes. Sota les seves directrius s'ordenaria el creixement de la ciutat fins més enllà de la Guerra Civil , diu Jordi Planas i Maresma al Catàleg (MONREAL, 1997). El trànsit que anteriorment passava pel centre es desvià pels costats, seguint el perímetre circular que va adquirir. L'obra escultòrica, de Vicenç Navarro, s'inaugurà el dia 5 d'octubre de 1929, amb la presència del rei Alfons XIII i Victoria Eugènia, a més d'altres membres de la família reial i autoritats. Per aquesta ocasió s'aixecà un envelat a la plaça de Perpinyà on es feu la recepció oficial. L'any 1934, però, l'Ajuntament canvià les inscripcions del monument, d'acord amb el tarannà ideològic de l'època i, durant la guerra, es destruí. Acabada la conflagració, el dia 12 de juliol de 1939 s'aprovà el projecte de Monumento a los Caídos, elaborat per l'arquitecte Boada i Barba. Al mes de juliol de 1951 començaren les obres i s'inaugurà el dia 28 de gener de 1952 amb motiu del XIII Aniversario de la Liberación. El mes d'abril de 1966 s'obrí de nou el pas central mantenint la circum-val·lació pel canvi de sentit i aparcament de cotxes, es transformà el monument i es traslladà a la part est. La creu -símbol del règim dictatorial anterior- es retirà, definitivament, els primers mesos, un cop recuperada la democràcia (HOMS, 1995).

BAULIES I CORTAL, Jordi (1965) Granollers. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372. GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers. HOMS I COROMINAS, Josep (1995) Granollers. Retalls d'Història Urbana. Granollers: Tarafa, Editora de Publicaciones, S.L. Revista del Vallès. MONREAL, Lluís et al. (1997) M. J. Raspall, arquitecte. Barcelona: Fundació "La Caixa".