Plàtans de la plaça de la Corona Granollers

Vallès Oriental
Plaça de la Corona, 08400-GRANOLLERS
A la zona d'eixampla de Granollers

Coordenades:

41.60573
2.28816
440684
4606247
08096-233
Patrimoni natural
Espècimen botànic
XX
Bo
Inexistent
PEPHA nou Fitxa. Núm. S-09
Fàcil
Social
Pública
Ajuntament de Granollers, Plaça de la Porxada, 6, 08400-GRANOLLERS
ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo

A una banda i altra de la carretera, com a remarcant l'eix longitudinal que suposa la carretera al seu pas per aquest espai urbà que es la plaça de la corona, existeixen dues fileres que sumen en total 26 exemplars de plàtans en fileres de dos a ambdues bandes de la plaça. Es tracta de la espècia Platanus hispànica (CUSPINERA et alií, 2001) . Aquest és un arbre caducifoli corpulent, que pot atènyer fins a 40 metres d'alçada, que presenta una capçada ampla i una escorça de la qual es desprenen plaques irregulars de ritidoma. Les seves fulles són palmades, grosses i els fruits estan guarnits de pèls i reunits en boles sostingudes per un llarg peduncle. Les seves qualitats ombrívoles, que li ofereixen el dens fullatge de les seves branques, així com la seva rapidesa de creixement, han fet d'aquest arbre un dels més plantats en carreteres, parcs i jardins a Catalunya.

Proposta de protecció al nou PEPHA Fitxa. Núm. S-09. Aquest és un dels arbres viaris més extensament plantats al llarg de carreteres i passeigs pel fet de tolerar bé la contaminació atmosfèrica, ja que pot arribar a fixar a les fulles 200 kg de pols anualment. Realitza una important funció depurativa de l'aire.

Molt probablement aquests arbres van ser plantats al segle passat, amb posterioritat a l'any 1848 moment d'obertura de la carretera de Barcelona. El seu dens fullatge servia i serveix per donar ombra en un lloc tan transitat i ocupat els dies de mercat com aquesta plaça. Raspall, l'any 1929 va urbanitzar la plaça de la Corona i va construir-hi un monument als soldats morts a la guerra d'Àfrica (que la República canviaria després de dedicació), enmig d'un ambiciós pla d'obres i millores urbanes que va donar lloc a un emprèstit de dos milions de pessetes. Sota les seves directrius s'ordenaria el creixement de la ciutat fins més enllà de la Guerra Civil , diu Jordi Planas i Maresma al Catàleg (MONREAL, 1997).

MONREAL, Lluís et al. (1997) M. J. Raspall, arquitecte. Barcelona: Fundació "La Caixa".