Pati de can Gorina
Granollers
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
El 20 de març de 1948 els membres de l'Àrea d'Arqueologia del Museu de Granollers van reprendre l'excavació del paviment que es trobava al pati de can Gorina i que l'any anterior no havien pogut excavar. Corresponia a una part de l'habitació núm. 2 (vegeu fitxa HORT DE L'AIGUADÉ). L'habitació estava pavimentada amb un mosaic d' "opus tessellatum" que mesurava 3'05 m x 3'54 m de superfície total. Era un mosaic bicrom decorat amb motius geomètrics de color negre sobre fons blanc. X. Barral (1978) el descriu de la següent manera: "Banda exterior blanca, banda de triangles negres sobre blanc. Banda negra, banda blanca, filet negre. Al camp, escaquer d'escaires negres i blancs encaixats". Els materials mobles recollits en aquesta habitació foren nombrosos i diversos. Presenten una cronologia molt àmplia, hi ha constància de ceràmica campaniana, comuna romana i medieval. Altres restes corresponen a punxons d'os, un anell, claus de ferro, etc. També s'hi van recuperar diverses monedes: una de Felip I, quatre de Gal·liè, una de Claudi el Gòtic, una de Decenci i una altra que, pel seu estat de conservació, no va poder ser classificada. Habitació núm. 4:es trobava a l'est de l'habitació 2. Va aparèixer sense mosaic. Només hi ha constància d'un fragment de lluerna. Habitació núm. 5: localitzada a l'extrem nordoriental de l'habitació núm. 2. El material moble aparegut també era cronològicament molt divers, ja que anava des de ceràmica ibèrica fins a medieval (J. Estrada, 1993: 81). El conjunt de materials documentats en aquest jaciment d'època romana presenten una cronologia que oscil·la entre el segle I i III de la nostra era. L'anàlisi dels materials ceràmics d'aquest jaciment ha permès a altres autors (COLL, ROIG: 1998; JÁRREGA, 1995) proposar una continuïtat del poblament d'època romana que arribaria fins el segle VI (VILA, 2001).
A.A.M.G. (s.d.) referència restes en les següents localitzacions 77. Santa Anna, c/ 4; 78. Santa Anna c/ 23; (darrera de) PATI DE CAN GORINA; 79. Santa Anna c/ 25; (darrera de) HORT DE L'AIGUADÉ I; 80. Santa Anna c/ 25 (darrera de) HORT DE L'AIGUADÉ II que tal vegada puguin pertànyer a aquest mateix jaciment. Amb aquest nom inclou una zona àmplia de troballes arqueològiques conegudes amb els noms següents: Hort de l'Aiguadé, Pati de can Gorina, Pati de la vídua Trullàs i el Passatge de Sant Bartomeu (VILA, 2001). L'explicació d'aquestes estructures també apareix a la fitxa de l'Antiga Presó. S'obren fitxes separades al trobar-se així a (VILA, 2001). Fotografia de Lluís Vila i Bonamusa. Proposta de protecció al nou PEPHA Zona Arqueològica.
Història
Descobert el 1947 i excavat el 1948 pels membres del Museu de Granollers (VILA, 2001).
Bibliografia
A. A. M. G. (s.d.) Llistat del Pla d'Arqueologia Urbana de Granollers, Granollers, Àrea d'Arqueologia del Museu de Granollers.
BARRAL I ALTET,X. (1978): "Les mosaïques romaines et médievales de la Regió Laietana (Barcelone et ses environs)". Universidad de Barcelona, Instituto de Arqueologia y Prehistória, Publicaciones eventuales, núm. 29. COLL, Joan M.
ROIG, Jordi (1998): " L'antiguitat tardana al Vallès Oriental: algunes consideracions". Lauro, Revista del Museu de Granollers, 14.
ESTRADA, Josep; VILLARONGA, Leandre (1967): "La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)", Separata de la revista "Ampurias" XXVIII. Barcelona: IPA.
ESTRADA GARRIGA, Josep (1969):" Vías y poblamiento romanos en el territorio del Àrea Metropolitana de Barcelona". Barcelona: Comisión de Urbanismo.
ESTRADA i GARRIGA, Josep (1993) : Granollers a l'antiguitat. Granollers; Tarafa, Editora de Publicaciones, S.L. Revista.
JÁRREGA DOMÍNGUEZ, R. (1995): " Aproximació a l'estudi de l'antiguitat tardana al Vallès Oriental" Limes, núm. 4-5, Cerdanyola del Vallès.
PARDO RODRÍGUEZ,J. (1986): " La romanització al Vallès", Rev. Estudis de Granollers i del Vallès Oriental 1. Aproximació al medi natural i a la història de Granollers.
PARDO RODRÍGUEZ,J. (1993): "El nucli romà de Granollers. Breu resum de l'estat de la qüestió" Empúries, Revista de Prehistòria, Arqueologia i Etnologia, núm. 48-50,II.
TENAS BUSQUETS, M. (1999): El nucli romà de Granollers: l'aportació de les restes funeràries. IX Memorial Joan Camps, Associació Cultural de Granollers. (inèdit).
VILA BONAMUSA, Lluís (2001) ) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Patrimoni aqueològic. Granollers. Document administratiu.
