Hort de l'Aiguadé

Granollers

L'any 1947, en motiu d'unes obres de reforma que s'efectuaven en el pati de la senyora Teresa Bassa, van aparèixer diverses estructures que delimitaven àmbits d'habitació, alguns dels quals conservaven paviments d'opus tessellatum: - Habitació 1: mesurava 3,25 m x 3,35 m de superfície, presentava un paviment amb mosaic d'opus tessellatum bicrom, decorat amb motius geomètrics negres sobre fons blanc. El paviment presentava diversos desperfectes que podrien haver estat ocasionats per un incendi important que s'hauria produït a la vil·la: "A més d'una espessa capa de cendres, dipositada sobre el paviment, aquest es trobava destrossat en tres o quatre punts pel contacte amb el foc directe d'una foguera que s'hi degué encendre al seu damunt (J. Estrada, 1993: 79). - Habitació 2: pavimentada amb opus tessellatum bicrom que es prolongava al pati de la casa de can Gorina (vegeu fitxa núm. 37). La paret que subdividia ambdues habitacions presentava dos paraments superposats, el més antic tapava parcialment el mosaic de l'estança 1, fet que va permetre als excavadors deduir que es tractava d'una segona fase d'ocupació de la vil·la. El mur superposat corresponia a un moment encara posterior que va utilitzar el mur romà per assentar-hi una altra estructura més recent. - Habitació 3: a l'extrem sud del pati, tocant el mur de la Presó, va aparèixer un paviment d'opus testaceum que el van relacionar amb la segona fase d'ocupació de la vil·la. També es portaren a terme diverses cates a la zona que no havia estat excavada, entre les habitacions 1, 2 i la 3. Els resultats d'aquests sondejos va permetre constatar l'existència de murs i de possibles sitges. Aquesta possibilitat va ser considerada a l'aparèixer fragments de dòlia. El conjunt de materials recuperats va ser important, en destaca la presència de materials constructius com ara de pintura mural que representaven temes florals, llosetes de marbre, tessel·les de pasta vítria, etc. En relació al material moble cal mencionar la presència significativa de ceràmica fina de taula (terra sigil·lada sudgàl·lica) i petits vasos de vidre; ceràmica comuna, restes de grans recipients (àmfora i dolium), agulles d'os i dues monedes possiblement baiximperials. L'anàlisi dels materials ceràmics d'aquest jaciment ha permès a altres autors (COLL, ROIG: 1998; JÁRREGA, 1995) proposar una continuïtat del poblament d'època romana que arribaria fins el segle VI (VILA, 2001).