Hort de l'Aiguadé Granollers

Vallès Oriental
Entre la plaça de Folch i Torres i l'Antiga Presó
Al nucli antic de Granollers

Coordenades:

41.60841
2.28621
440524
4606546
08096-372
Patrimoni immoble
Jaciment arqueològic
Antic
Romà
Regular
Els béns mobles recuperats durant l'excavació formen part del Fons del Museu de Granollers (VILA, 2001).
Inexistent
PEPHA nou, Zona Arqueològica
Fàcil
Altres
Privada
Diversos
ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo

L'any 1947, en motiu d'unes obres de reforma que s'efectuaven en el pati de la senyora Teresa Bassa, van aparèixer diverses estructures que delimitaven àmbits d'habitació, alguns dels quals conservaven paviments d'opus tessellatum: - Habitació 1: mesurava 3,25 m x 3,35 m de superfície, presentava un paviment amb mosaic d'opus tessellatum bicrom, decorat amb motius geomètrics negres sobre fons blanc. El paviment presentava diversos desperfectes que podrien haver estat ocasionats per un incendi important que s'hauria produït a la vil·la: "A més d'una espessa capa de cendres, dipositada sobre el paviment, aquest es trobava destrossat en tres o quatre punts pel contacte amb el foc directe d'una foguera que s'hi degué encendre al seu damunt (J. Estrada, 1993: 79). - Habitació 2: pavimentada amb opus tessellatum bicrom que es prolongava al pati de la casa de can Gorina (vegeu fitxa núm. 37). La paret que subdividia ambdues habitacions presentava dos paraments superposats, el més antic tapava parcialment el mosaic de l'estança 1, fet que va permetre als excavadors deduir que es tractava d'una segona fase d'ocupació de la vil·la. El mur superposat corresponia a un moment encara posterior que va utilitzar el mur romà per assentar-hi una altra estructura més recent. - Habitació 3: a l'extrem sud del pati, tocant el mur de la Presó, va aparèixer un paviment d'opus testaceum que el van relacionar amb la segona fase d'ocupació de la vil·la. També es portaren a terme diverses cates a la zona que no havia estat excavada, entre les habitacions 1, 2 i la 3. Els resultats d'aquests sondejos va permetre constatar l'existència de murs i de possibles sitges. Aquesta possibilitat va ser considerada a l'aparèixer fragments de dòlia. El conjunt de materials recuperats va ser important, en destaca la presència de materials constructius com ara de pintura mural que representaven temes florals, llosetes de marbre, tessel·les de pasta vítria, etc. En relació al material moble cal mencionar la presència significativa de ceràmica fina de taula (terra sigil·lada sudgàl·lica) i petits vasos de vidre; ceràmica comuna, restes de grans recipients (àmfora i dolium), agulles d'os i dues monedes possiblement baiximperials. L'anàlisi dels materials ceràmics d'aquest jaciment ha permès a altres autors (COLL, ROIG: 1998; JÁRREGA, 1995) proposar una continuïtat del poblament d'època romana que arribaria fins el segle VI (VILA, 2001).

A.A.M.G. (s.d.) referencia restes en les següents localitzacions 77. Santa Anna, c/ 4; 78. Santa Anna c/ 23; (darrera de) PATI DE CAN GORINA; 79. Santa Anna c/ 25; (darrera de) HORT DE L'AIGUADÉ I; 80. Santa Anna c/ 25 (darrera de) HORT DE L'AIGUADÉ II que tal vegada puguin pertànyer a aquest mateix jaciment. Amb aquest nom inclou una zona àmplia de troballes arqueològiques conegudes amb els noms següents: Hort de l'Aiguadé, Pati de can Gorina, Pati de la vídua Trullàs i el Passatge de Sant Bartomeu (VILA, 2001). L'explicació d'aquestes estructures també apareix a la fitxa de l'Antiga Presó. S'obren fitxes separades al trobar-se així a (VILA, 2001). Fotografia de Lluís Vila i Bonamusa. Proposta de protecció al nou PEPHA Zona Arqueològica.

Descobert l'any 1947 i excavat pels membres del Museu de Granollers (VILA, 2001).

A. A. M. G. (s.d.) Llistat del Pla d'Arqueologia Urbana de Granollers, Granollers, Àrea d'Arqueologia del Museu de Granollers. BARRAL I ALTET,X. (1978): "Les mosaïques romaines et médievales de la Regió Laietana (Barcelone et ses environs)". Universidad de Barcelona, Instituto de Arqueologia y Prehistória, Publicaciones eventuales, núm. 29. COLL, Joan M.; ROIG, Jordi (1998): " L'antiguitat tardana al Vallès Oriental: algunes consideracions". Lauro, Revista del Museu de Granollers, 14. ESTRADA, Josep; VILLARONGA, Leandre (1967): "La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)", Separata de la revista "Ampurias" XXVIII. Barcelona: IPA. ESTRADA GARRIGA, Josep (1969):" Vías y poblamiento romanos en el territorio del Àrea Metropo-litana de Barcelona". Barcelona: Comisión de Urbanismo. ESTRADA GARRIGA, Josep (1986): "Prehistòria i Història Antiga de Granollers i els seus voltants" Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, 1. Aproximació al medii natural i a la història de Granollers. ESTRADA i GARRIGA, Josep (1993) : Granollers a l'antiguitat. Granollers; Tarafa, Editora de Publica-ciones, S.L. Revista. JÁRREGA DOMÍNGUEZ, R. (1995): " Aproximació a l'estudi de l'antiguitat tardana al Vallès Oriental" Limes, núm. 4-5, Cerdanyola del Vallès. PARDO RODRÍGUEZ,J. (1989): " La romanització al Vallès", Rev. Estudis de Granollers i del Vallès Oriental 1. Aproximació al medi natural i a la història de Granollers. PARDO RODRÍGUEZ,J. (1993): "El nucli romà de Granollers. Breu resum de l'estat de la qüestió" Empúries, Revista de Prehistòria, Arqueologia i Etnologia, núm. 48-50,II. TENAS BUSQUETS, M. (1999): El nucli romà de Granollers: l'aportació de les restes funeràries. IX Memorial Joan Camps, Associació Cultural de Granollers. (inèdit). VILA BONAMUSA, Lluís (2001) ) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Patrimoni aqueològic. Granollers. Document administratiu.