Nucli antic d'Esparreguera
Esparreguera
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
A partir del Capbreu del segle XV coneixem la configuració de la vila, de la que s'hauria de protegir el subsòl. Inclouria el Carrer Cavallers, Guardiola, Barcelona, Passatge de la Gorgonçana, Horts del carrer Cavallers i les Hortes, Sant Jaume, Via del mil·lenari, Plaça de Santa Eulàlia, Carrer Gran, Plaçade la vila, Eixides, Hospital, Taquígraf, Balmes, Plaça del Centre, de Baix, Sant Antoni, dels Arbres i Ferran Puig.
Història
L'existència a Esparreguera d'una important xarxa d'aigües subterrànies es coneix des d'abans del segle XIII, en aquest moment històric la població es comença a assentar a l'actual pla d'Esparreguera i totes i cadascuna de les noves cases construeixen com a mínim un pou. Avui apart de la ubicació i profunditat, es coneix força bé el seu recorregut i cabal. A Esparreguera existeixen 3 corrents d'aigües subterrànies principals que es troben a diferents profunditats, entre els tres i els trenta metres. La creació de pous per a usos preindustrials, protoindustrials i industrials a l'actual pla d'Esparreguera per tints, en el segle XVII, està documentat arqueològicament en una intervenció realitzada pel Servei d'Arqueologia de la Generalitat, l'any 1994, en la qual es trobaren les restes d'un pou que fou amortitzat a finals del segle XVII i que segons J. Paulo (cronista de la Vila) corresponien al pou per a bastir d'aigua un taller de tint i a les obres de l'església parroquial. Entre altres restes del nucli antic que cal tenir en compte tenim l'existència d'una primitiva església a la zona de Can Cortadelles, església que coexistiria amb l'actual de Santa Eulàlia. Aquest edifici tindria unes dimensions menors a la de Santa Eulàlia i disposaria d'un fossar propi, esmentat en un plànol anterior a l'any 1855. La documentació existent al respecte, en un Capbreu del 1604 s'assenyala explícitament l'existència d'una església més antiga en aquell moment ja desapareguda que tenia un campanar de torre. En un conjunt de Capbreus (finals segle XV fins a mitjans delsegle XIX) i en altres documents esmentats a l'Arxiu de la Corona d'Aragó, trobem referències a la situació de diverses vivendes, a l'església i fossar vell, així com la presència artesanal de l'antiga vila d'Esparreguera. L'església actual de Santa Eulàlia no és sinó el quart temple edificat des del 1316, en què Pere Costa, senyor dels castells de les Espases i d'Esparreguera obtingué llicència del senyor bisbe Pons de Gualba per edificar una capella a Santa Eulàlia en el terme de la parròquia de Santa Maria d'Esparreguera que ho era des del segle XII, en la nova població i junt al camí reial. Per la creixença de la nova vila fou necessari fer una novae sglésia al 1523 i engrandir aquesta o fer-la nova en 1587 segons consta en permís donat a 12 de desembre d'aquell any per a posar la primera pedra.
Bibliografia
VILA, G. (2003): Carta Arqueològica del Municipi d'Esparreguera. Ajuntament d'Esparreguera, inèdita.