Casa Ramon Ramon
Esparreguera

    Baix Llobregat
    C/ Ferran Puig, 57-59.
    Emplaçament
    Santa Eulàlia, 3

    Coordenades:

    41.54194
    1.86569
    405388
    4599542
    Número de fitxa
    08076 - 62
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Contemporani
    Eclecticisme
    Segle
    XIX
    Desconeguda
    Estat de conservació
    Bo
    La planta baixa ha estat completament modificada.
    Protecció
    Legal
    BPU
    Modificació del Pla General d'ordenació urbana. Normes urbanístiques. Text refòs. Aprovat definitivament per la Comissió d'Urbanisme de Barcelona.
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    IPAC 18512
    Accés
    Fàcil
    Residencial
    Titularitat
    Privada
    5496320DF0959N0001AR
    Autoria de la fitxa
    ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar
    OPC

    Edifici senyorial de planta i tres pisos, fet de maó reblert i ornamentat amb pedra.

    L'estructura presenta una cadència i un ús d'elements clàssics, que li donen un caràcter neoclàssic. Així els dos primers pisos, separats a la façana per un fris, segueixen la mateixa disposició: cada un té tres balcons emmarcats per pilastres adossades i rematades per un motiu vegetal que a la vegada fa de permòdol d'un frontó. Aquest està coronat per un altre motiu vegetal. El tercer pis, separat dels altres per unes franges de motius geomètrics i vegetals, consta de tres finestres separades per pilastres d'èstil jònic, les quals continuen la disposició dels balcons. A sobre d'aquestes pilastres, hi ha permòdols que sostenen el ràfec.

    L'edifici es cobreix amb un terrat, a la barana del qual apareixen: un gerro a cada angle i tres motius ornamentals, que rematen la linia vertical que configuren les obertures.

    En aquesta casa varen viure els marquesos de Ferran Puig, donant nom al carrer.

    Ferran Puig i Gibert, financer i polític nascut a Girona l'any 1815, fou un mecenes reputat al segle XIX. L'any 1838 fundà a Sant Andreu del Palomar una important fàbrica de teixits. Fou regidor de l'ajuntament de Barcelona (1855) i fundador de diverses societats i empreses, com la que construí el Canal d'Urgell i la Junta d'Obres del Port de Barcelona. Afiliat al partit liberal, fou senador vitalici. Publicà obres de tema econòmic com "El contrabando por Gibraltar" (1890), "El impuesto de consumos" (1891) i "¿Continuará Alemania explotando a España por medio de tratados?" (1892).

    La seva relació amb Esparreguera venia donada pel seu casament amb l'esparreguerina Conxa Mauri. El matrimoni i la família vivien llargues temporades en aquesta vila. A l'època de la verema solien convidar a personalitats de Madrid i es reunien per a celebrar un gran dinar a la masia de Can Batlló, que era de la seva propietat.

    BACHS, E.; RUIZ DE MENDOZA, E. (1983). "Casa Ramon Ramon". Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic.

    PAULO, J. (1989). Guia Topogràfica i toponímica del terme d'Esparreguera, p. 85.