Ca l'Idilio
Esparreguera
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Construcció que fa xamfrà, de planta i dos pisos, feta amb maó.
A la planta baixa i sobre la porta d'accés es troben les inicials de l'antic propietari (A.C.); al seu costat i sobre la finestra, la data de construcció (1899). Les obertures de la planta baixa són finestres enreixades, mentre que les dels pisos superiors són balcons. Quan l'ornamentació, l'edifici està emmarcat per encoixinats, seguits per uns motius geomètrics estergits.
Les obertures que corresponen als balcons, estan enquadrades per pilstres amb capitells corintis i rematedes amb motius vegetals, els sotabalcons es sostenen per permòdols. Tots aquests elements decoratius, junt amb el ritme que segueixen les obertures, denoten el caràcter neoclàssic.
L'edifici està coronat per una canalera amb permòdols, a sore de la qual hi ha un terrat.
Història
A principis del segle XX el carrer Cavallers era l'entrada al poble, el carrer dels Arbres era conegut com el camp del Colom i en ell, molts propietaris rics de cases de pagès hi varen tenir una casa, doncs era considerat un carrer de nivell social elevat (Can Vinyals, Can Fontimarc, Can Mata).
D'altra banda, la plaça de l'Ajuntament i la de l'Església eren punts de trobada pels vilatans. Al carrer Gran es situaven un gran nombre d'oficis: el manyà, el ferrer, el rellotger, el barber, l'ataconador, el baster, el bacallaner, el sastre, el cisteller i el forner.
Bibliografia
BACHS,E; RUIZ DE MENDOZA,E (1983). "Façana neoclàssica (Cal Idilio)". Baix Llobregat, Esparreguera.
