Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
El manantial de la Font dels Castanyers és un edifici situat al peu del cim de la Coscoiada, a la Serra de Les Maleses, a 270 m per sobre del nivell del mar. S’hi arriba fàcilment des del coll de Montalegre, en direcció de l’alberg de la Conreria fins a deixar l’asfalt, seguint les indicacions en direcció a la font i al restaurant que porten el mateix nom. Però, així com per accedir a la font no hi ha cap mena de problema, l’edifici roman tancat des de fa anys.
Es tracta d'una antiga construcció destinada a la producció d’aigua embotellada. És de planta rectangular, construïda aprofitant el pendent de la muntanya, a base de pedra irregular i maó, que consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és a un sol vessant, amb el carener decorat per una filera de maons, paral·lel a la façana principal. De les tres façanes visibles, és la que presenta elements decoratius que responen una certa simetria constructiva. Les cantonades estan perfilades per una faixa dentada de maons vistos. Un altre element decoratiu són les franges horitzontals realitzades amb tres fileres de maó pla que separen cada planta i les obertures.
A la planta baixa hi ha una finestra, porta central i una segona porta amb finestra a mà dreta. Aquesta darrera sembla feta a posteriori i està mig escapçada per la construcció d’unes escales que condueixen a una porta estreta i a un segon edifici construït a posteriori i adossat a la façana de ponent que desmereixen el conjunt. Els muntants són de maó vist, decorats a base de faixes dentades. La llinda està formada pel mateix material formant un arc carpanell molt rebaixat.
La planta segona i tercera, presenta les obertures totalment simètriques, de doble finestra. Estan construïdes amb el mateix material però la llinda formada per un arc a nivell o pla amb maó disposat, en part a sardinell i en part pla. Els ampits semblen fets de morter o en tot cas estan arrebossats per aquest material. Per dessota del ràfec hi ha dos espiralls, un a cada costat amb reixeta de ferro.
A la façana orientada a llevant, hi ha unes escales amb barana de ferro, una porta al capdamunt amb una finestra a la seva dreta que sembla haver estat oberta a posteriori.
La façana de llevant i de tramuntana conserven l’arrebossat de morter de calç originari. Destaca, a la principal, el gran plafó amb les restes del nom que portava l’edifici, “MANANTIAL CASTANYERS” (fons ocre i lletres blaves).
A l’interior de l’edifici hi ha una entrada a la mina principal. Condueix en primer lloc a una sala amb una porta que permet accedir als antics dipòsits. On ara hi ha una paret, abans hi havia les aixetes per omplir les garrafes. La mina s’endinsa cap a la muntanya en un parell de galeries, amb un total de cinquanta metres de recorregut i un desnivell màxim de 4 m.
A mà esquerra de l’edifici hi ha la font, a peu pla.
El mes de gener de 2020, Enric Porcel, Elena Navarro, Víctor Bonilla i Francesc Hervàs, del Grup d’Espeleologia de Badalona, varen topografiar la mina de conducció d’aigües subterrànies de la font dels Castanyers.
Història
Propietat de la família Torrens, es desconeix exactament l’origen de la seva existència. Però en tot cas, durant la primera meitat del segle XX era una font coneguda per les seves característiques minerals i recomanada contra les afeccions de l’aparell digestiu i la malaltia del “catarro”.
Entre els anys 1930 i 1960 fou comercialitzada per una empresa embotelladora de Badalona amb el nom “Agua del Manantial Castanyers” que en els anuncis de l’època s’hi podia llegir “digestiva, diurètica i radioactiva” . Els seus camions repartien les garrafes pels pobles dels encontorns i principalment a la ciutat de Badalona. Amb el temps i l’aparició de l’automòbil, la gent accedia amb més facilitat a la font i omplia garrafes d’aigua de la déu d’aigua. Amb el temps l’empresa tancà la planta i als anys vuitanta, en un període de sequera important, es decidí anular el broc i posar-hi una aixeta per evitar que l’aigua és perdés.
A finals de la Guerra Civil espanyola el mas Corts fou la seu de l’Escola de Transmissions de l’Exèrcit Popular de la República i els professors i alumnes sovintejaven aquest indret. També fou l’amagatall de mossèn Salvador Balletbó a inicis de la guerra.
Bibliografia
PÉREZ GÓMEZ, Xavier i PÉREZ GÓMEZ, Ferran (1990). Sant Fost, història d'un poble. Dels orígens a la Guerra Civil. Ajuntament de Sant Fost de Campsentelles.
RIFÀ, Jaume; ROVIRA, Amadeu; GURRI, Josep (2009). "Les Fonts", dins la col·lecció Fem Memòria. Sant Fost de Campsentelles. Segle XX, núm. 2. Edició dels autors.
