Llegenda del Cavaller de Merola Puig-reig

Berguedà
Merola
Merola

Coordenades:

41.93137
1.87111
406407
4642773
08175-33
Patrimoni immaterial
Tradició oral
Contemporani
Modern
XVIII-XXI
Regular
Inexistent
Fàcil
Científic
Pública
Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero

La llegenda del Cavaller de Merola explica d'aquesta manera, com el cavaller de Merola va aconseguir una de les barres de l'escut de Catalunya: Quan va saber-se a Barcelona la rendició de la ciutat de València al rei Jaume, va haver-hi una gran alegria al palau, i la reina i les principals dames mullers i filles dels cavallers que estaven a la campanya es van entusiasmar per a anar a València i donar una sorpresa dels seus marits i pares. I així ho van fer. Portat per l' l'entusiasme regnant entre la nostra gent, van voler arribar fins al límit del lloc que s'havia fixat com a frontera amb els moros, per tal de veure la mala carota que feien els sarraïns, i sense dir res a ningú van organitzar una llarga cavalcada que va anar-se'n terres enllà. Quan menys s'ho podien pensar, es van travar voltades de moros que se'ls van abraonar, i segurament que les haurien fetes presoneres i les haurien mortes si no hagués estat per la diligència i el braó del cavaller de Merola, que es va adonar de I'entremaliadura i, acompanyat d'un estol de valents homes, va seguir la cavalcada de la vora per conjurar qualsevol possible contratemps. Per fer fugir els moros els guerrers van haver de lIuitar molt aferrissadament. Quan el rei Jaume i els altres cavallers interessats van saber el que havia passat, van tenir un gran disgust, sobretot de pensar el dol que hauria entelat la gran victòria si la reina i les dames més principals haguessin caigut en mans dels moros. El rei va cridar el cavaller de Merola i li va dir que se sentia obligat amb el!, que demanés allò que volgués, perquè per a un rei no hi havia res impossible. El senyor de Merola li va demanar una de les cinc barres que aleshores tenia I'escut reial de Catalunya. El rei va trobar que era molt demanar; però, com que paraula de rei no torna enrera, i li havia promès donar-li allò que demanés, li va concedir el que volia. Des d'aleshores que I'escut de Catalunya, que tenia cinc barres o pals, va tenir-ne només quatre. L' escut del cavaller i senyor de Merola, que feia unes aigües, va ostentar enmig un pal vermell de sang, com el de l' escut de Catalunya, concedit pel gran rei Jaume.

Les llegendes sobre la Reconquesta són molt freqüents en la nostra literatura oral i també són molt freqüents les que fan referència al rei Jaume I, com es el cas de la Ilegenda del Cavaller de Merola. Podem datar cronològicament els fets narrats envers I'any 1238, moment en què el rei conquereix la ciutat de València. Si agafem les Cròniques de Jaume I (les quals tenen una dubtosa historicitat en alguns episodis) trobem una narració que si bé no és exacta a la llegenda sí que té una certa semblança. Diu que en els moments de la conquesta de València el rei fa venir la reina a la frontera i quan la comitiva volgué passar el riu d'UIIdecona no pogueren a causa de la forta pluja que havia caigut; només va passar un cavaller que va anar a Peníscola a informar al rei sobre l' aïllament de la reina i les dones que I'acompanyaven (volum V de la Cronica de Jaume 1). Aquest cavaller podria ser ben bé el cavaller de Merola.

FÍGOLS, J. I FORNELL, N. (1993): Sis llegendes del Berguedà, Àmbit de Recerques del Berguedà,
AMADES, Joan: Les millors lIegendes catalanes Ed. Selecta.
SANTANDREU, M.D. (1986):Lleguendes del Berguedà, L'EROL 16, Berga