Goigs de la Verge de Montserrat de la Colònia Prat Puig-reig

Berguedà
Església de la Colònia Prat, 08692- Puig-reig
Colònia Prat

Coordenades:

41.98762
1.8882
407905
4648999
08175-35
Patrimoni immaterial
Música i dansa
Contemporani
XX
Bo
Física
Restringit
Religiós
Privada
Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero

Els goigs es van compondre el 1949 en motiu de la inauguració de les obres de renovació de l'Església que va comptar amb la presència del bisbe Tarancón. Reproduïts en fulls de 25,8x36,5 cm amb la impressió de la música amb la notació musical, una fotografia del acte de celebració, i l'"Oremus" amb llatí, són anònims.
L'estrofa de començament diu: "Ja que'n sou bella Pastora de l'església d'aquest prat, sieu nostra protectora, Princesa de Montserrat".

Els orígens i l'aparició de la colònia de Cal Prat tenen com a protagonista la figura de Teodor Prat, un industrial de Sallent (Bages) que comprà, l'any 1870, els terrenys on a continuació construí una fàbrica de filats i teixits de cotó. El permís d'obres li arribà el 1871 i el berguedà Francesc Joan Canals, mestre d'obres, s'encarregà d'aixecar la fàbrica, els espais industrials annexos i els primers habitatges per als treballadors. Més endavant, la colònia s'amplià amb la construcció de més habitatges i els propietaris encarregaren, també, la construcció d'una església i d'una torre per al seu ús privat. La proximitat de Cal Prat amb el nucli de Puig-reig comportà que a la fàbrica hi treballés molta gent que no vivia als pisos construïts a la colònia, sinó al poble. Malgrat aquesta mà d'obra que no vivia al costat de la fàbrica, Cal Prat, lentament, també s'anà dotant de serveis i equipaments diversos per a ús dels treballadors.
A tocar de la carretera de Berga i del baixador del tren -Cal Prat tenia baixador propi del tren Manresa-Berga des de 1885-, hi havia un carrer amb una botiga i dues tavernes. Un carrer on, malgrat quedar fora del portal de la colònia, també vivien obrers. Entrant a l'espai original de la colònia, i després de travessar el portal, hi havia el carrer Nou -el primer que va disposar d'aigua corrent- i el carrer Gran, al final del qual hi havia la Cotxeria, un magatzem que havia servit, també, de teatre on representar els Pastorets i altres obres. A l'entrada de la plaça de la colònia hi havia l'hostal i la barberia. Tancant la plaça, hi havia l'església, la torre de l'amo, el xalet del mestre, el pis de la mestra, l'escola, el forn de pa i la rectoria. Al contrari de la majoria de colònies tèxtils del Berguedà, on el gruix dels treballadors provenien, a principis del segle XX, del camp, a Cal Prat, ja l'any 1905, només un 37% dels obrers procedien del món rural. La majoria eren treballadors de Puig-reig o gent amb experiència en altres colònies o fàbriques.
La fàbrica de Cal Prat es mantingué activa fins als anys noranta del segle XX, però el model de colònia industrial s'anà perdent abans de la crisi econòmica. A partir dels anys setanta molta gent ja abandonà la colònia per anar a viure, majoritàriament, a Puig-reig.

Margarita BRIONES i Joan SANTACREU SIMON (1988): Goigs i devoció popular al Berguedà, a L'EROL núm. 23, Berga