Goigs que tradicionalment es canten a la capella de Sant Jordi de Lloberes per la festivitat d'aquest sant, el 23 d'abril. Es tracta d'una capella rural, probablement de principis del segle XIII, però d'origen més antic. De fet, és la capella més antiga del bisbat de Vic dedicada al patró de Catalunya. Ja consta amb aquesta advocació l'any 1053. Antigament depenia de l'església de Sant Miquel de Terradelles, la qual era sufragània de la de Gaià. Després de la Guerra Civil de 1936 va restar sense culte fins el 1964, quan els propietaris del mas Soler de Lloberes, que en tenen la possessió almenys des del segle XVIII, la van restaurar. Actualment s'hi diu missa un cop a l'any, per Sant Jordi, quan es canten els goigs.
Els versos dels goigs fan referència a la llegenda ja coneguda atribuïda al patró de Catalunya, i inclouen també una al·lusió a aquells elements als quals fèiem esment: l'església de Sant Miquel de Terradelles i el mas Soler de Lloberes. Diuen els goigs: "Beneïu aquesta terra / dels contorns de Sant Miquel / i el Soler, eixa masia / que us venera amb tot anhel". I continua amb la tornada: "Puix del Cel en sou pujat / a gaudir l'etern repòs: / protegiu eix Principat, / Sant Jordi, màrtir gloriós".
