Goigs de Sant Esteve de la parròquia de Vilaramó
Gaià

    Bages
    Església de Sant Esteve de Vilaramó, al sector nord-est del terme de Gaià
    Emplaçament
    Ctra BV-4402 i seguir pista asfaltada uns 7 km. Al cementiri, camí direcció nord uns 150 m
    583

    Coordenades:

    41.94806
    1.93073
    411373
    4644562
    Número de fitxa
    08090 - 333
    Patrimoni immaterial
    Tipologia
    Música i dansa
    Contemporani
    Segle
    XIX-XX
    Estat de conservació
    Bo
    Tradició vigent
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Obert
    Religiós
    Titularitat
    Pública
    Autoria de la fitxa
    Jordi Piñero Subirana

    Goigs que tradicionalment es canten a la parròquia de Sant Esteve de Vilaramó per la festivitat d'aquest sant, el 26 de desembre, el dia després de Nadal. Com a mínim fins els anys cinquanta per aquelles dates se celebrava la festa major d'aquesta parròquia, que consistia fonamentalment en missa i balls. Actualment només es fa missa, en la qual es canten els goigs.
    Sant Esteve Màrtir és considerat el primer màrtir del cristianisme; per això se'l coneix amb l'apel·latiu de protomàrtir, i és conegut sobretot per l'episodi del seu apedregament o lapidació a les rodalies de Jerusalem. Els versos dels goigs fan referència, entre d'altres temes, a aquest fet: "Les turbes amotinades / us treuen en despoblat / i arremeten a pedrades / contra Vós amb crueltat". Cada estrofa es clou amb la tornada: "Sigueu sempre nostra guia, Sant Esteve gloriós". El sant és reconegut com a patró de les terres de Vilaramó: "Per aquesta rodalia / que us venera per patró, / vetlleu sempre nit i dia, / protegiu Vilaramó, / el poble que en Vós confia / us aclama fervorós". I especialment se l'invoca com a protector dels conreus: "Beneïu nostres anyades, / nostres vinyes i conreu, / guardeu-nos de pedregades, / que els fruits abundin arreu; / quan la tempesta es congria / sigui allunyada per Vós. Sigueu sempre nostra guia / Sant Esteve gloriós".

    Sant Esteve de Vilaramó és una església romànica de transició al gòtic, situada a la vall de Vilaramó. Durant molt temps va ser parròquia de la part nord del terme de Gaià. Des del segle XVI com a mínim, la parròquia incloïa els masos que havien format part de Santa Margarita de Tortafè i que no pertanyien al castell de Gaià ni a l'actual municipi. Després d'un temps de no ser parròquia, el 1878 l'església va recuperar aquesta categoria i durant aquests anys es va engrandir. Actualment s'hi diu missa tres cops a l'any.

    ESTRUCH, Maria; FONT, Montse i altres (2016). "Relacions socials i festes", "Literatura", Gaià, t'estimo. Reviu Gaià, Grup de Recerca, Gaià, p. 236, 297-298.