Capella de Sant Jordi de Lloberes

Gaià

Aquesta església, situada al lloc de Lloberes, no va passar de capella rural. Apareix citada el 1053, quan fou donada pel bisbe Oliba, el seu fundador, juntament amb una torre, a la seu de Vic. El 1063 la donació és confirmada pels senyors de Gaià. En aquest moment ja estava dedicada a Sant Jordi, patró de Catalunya, fet que la converteix en la més antiga del bisbat amb aquesta advocació. A Catalunya el nom i el culte a sant Jordi és documentat sobretot a partir del segle XII però ja tenia una certa tradició anterior. De fet, aquesta és una de les poques esglésies dedicades a Sant Jordi. En el bisbat de Vic només n'hi ha cinc.
En un document del 1052 es diu que l'església era al costat d'una torre de defensa anomenada Turrionada i d'unes cases. El 1362 Jaume de Vilagaià va fer unes deixes a aquesta església, anomenada “Sancti Georgii de Turrionarde”. La capella estava situada en terres del mas proper anomenat Soler de Lloberes. Pel que fa al mas avui anomenat Sant Jordi, devia ser una evolució de l'antiga torre. La casa ja està documentada al segle XVII i era una de les set masoveries del Soler de Lloberes. En l'arxiu particular del Soler de Lloberes es conserva documentació referida a la capella i al mas Sant Jordi. Així, el 1779 l'hereu del mas, Antoni Soler de Lloberes i Vall de Vilaramó, “va fer amb les seves mans el nou retaule de l'ermita de Sant Jordi”, i el 1890 s'hi va fer un nou altar. En un principi la capella de Sant Jordi de Lloberes depenia de l'església de Sant Miquel de Terradelles, la qual era sufragània de la de Gaià. Durant la Guerra Civil de 1936 va ser profanada i restar durant uns anys sense culte. En aquest temps es va utilitzar com a refugi dels ramats de cabres que feien la transhumància i es quedaven a passar la nit en el mas o de pobres transeünts i sense sostre que també hi feien nit. El 1964 el propietari del mas Soler de Lloberes la va restaurar. Actualment s'hi diu missa un cop a l'any, per Sant Jordi.