Capella de Sant Jordi de Lloberes
Gaià
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Petita capella d'estil romànic emplaçada dalt d'un turó dominant, al costat de la masia anomenada, com la capella, Sant Jordi de Lloberes. Correspon al romànic tardà, probablement de principis del segle XIII, i consta d'una sola nau amb absis semicircular. L'absis, que conserva una petita finestra originària, té força menys alçada que la nau, ja que es troba en un desnivell del terreny. Tot el conjunt és construït amb carreus ben escairats i disposats en filades, d'una mida força grossa en proporció a les petites dimensions del temple. Tal com era habitual en les petites capelles, l'única entrada es troba en el mur de migdia. És fet amb un senzill arc de mig punt adovellat. El mur de ponent ha estat modificat a la part superior per col·locar-hi el 1806 un petit campanar d'espadanya. En els murs de ponent i de migdia hi ha en cadascun una petita finestra espitllerada.
L'interior del temple és cobert amb volta de canó apuntada. A la paret nord, a tocar del presbiteri, s'hi va obrir una petita capella feta amb un arc de mig punt adovellat. Sobre el mur de l'absis hi podem veure una imatge de sant Jordi en majòlica; i una imatge similar, de la Mare de Déu de Montserrat, es troba a la capella lateral. En un moment donat, als peus de la nau s'hi habilità un cor.
Història
Aquesta església, situada al lloc de Lloberes, no va passar de capella rural. Apareix citada el 1053, quan fou donada pel bisbe Oliba, el seu fundador, juntament amb una torre, a la seu de Vic. El 1063 la donació és confirmada pels senyors de Gaià. En aquest moment ja estava dedicada a Sant Jordi, patró de Catalunya, fet que la converteix en la més antiga del bisbat amb aquesta advocació. A Catalunya el nom i el culte a sant Jordi és documentat sobretot a partir del segle XII però ja tenia una certa tradició anterior. De fet, aquesta és una de les poques esglésies dedicades a Sant Jordi. En el bisbat de Vic només n'hi ha cinc.
En un document del 1052 es diu que l'església era al costat d'una torre de defensa anomenada Turrionada i d'unes cases. El 1362 Jaume de Vilagaià va fer unes deixes a aquesta església, anomenada “Sancti Georgii de Turrionarde”. La capella estava situada en terres del mas proper anomenat Soler de Lloberes. Pel que fa al mas avui anomenat Sant Jordi, devia ser una evolució de l'antiga torre. La casa ja està documentada al segle XVII i era una de les set masoveries del Soler de Lloberes. En l'arxiu particular del Soler de Lloberes es conserva documentació referida a la capella i al mas Sant Jordi. Així, el 1779 l'hereu del mas, Antoni Soler de Lloberes i Vall de Vilaramó, “va fer amb les seves mans el nou retaule de l'ermita de Sant Jordi”, i el 1890 s'hi va fer un nou altar. En un principi la capella de Sant Jordi de Lloberes depenia de l'església de Sant Miquel de Terradelles, la qual era sufragània de la de Gaià. Durant la Guerra Civil de 1936 va ser profanada i restar durant uns anys sense culte. En aquest temps es va utilitzar com a refugi dels ramats de cabres que feien la transhumància i es quedaven a passar la nit en el mas o de pobres transeünts i sense sostre que també hi feien nit. El 1964 el propietari del mas Soler de Lloberes la va restaurar. Actualment s'hi diu missa un cop a l'any, per Sant Jordi.
Bibliografia
BADIA, Josep M i altres (2016). "Arquitectura", "Relacions socials i festes", Gaià, t'estimo. Reviu Gaià, Grup de Recerca, Gaià, p. 184-185, 231-232.
BENET CLARÀ, Albert; JUNYENT MAYDEU, Francesc; MAZCUÑAN BOIX, Alexandre (1984). "Sant Jordi de Lloberes", Catalunya Romànica, vol. XI, "El Bages", Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona, p. 258-259.
JUNYENT, Eduard (1948). "Itinerario histórico de las parroquias del Obispado", Hoja Parroquial, núm. 20, Vic (2 de maig de 1948).
PLADEVALL, Antoni (1981). "El culte a Sant Jordi al bisbat de Vic: la capella de Sant Jordi de Lloberes", Full Diocesà, núm. 3131, Vic (18 d'abril 1981).
