Goigs de Sant Bernat de Menthon Tavèrnoles

    Osona
    Savassona, Sant Feliuet
    660 m

    Coordenades:

    41.9594
    2.34056
    445352
    4645479
    08275 - 137
    Patrimoni immaterial
    Música i dansa
    Contemporani
    XX
    1993
    Lletra: Joan Sunyol i Genís. Música: Pere Bañon i Castells.
    Bo
    Inexistent
    Obert
    Religiós
    Pública
    Virgínia Cepero González

    Els Goigs a lloança de Sant Bernat de Menthon, patró dels excursionistes, es canten a l'ermita de Sant Feliu de Savassona durant l'ofici religiós que es celebra a l'Aplec de Savassona, el segon diumenge del mes de juny.
    Foren creats l'any 1993 per Joan Sunyol i Genís (lletra) i Pere Bañon i Castells (música).
    La lletra és tal i com segueix:

    Ja que vós des de l'altura,
    venerable Sant Bernat,
    vetlleu tota criatura,
    feu-nos sempre bon costat.

    La natura us enamora,
    la muntanya, com la neu,
    són el crit que us enarbora
    conduint-vos cap a Déu,
    que us ungeix i que us honora,

    Ja que vós des de l'altura…

    L'hospital de pelegrins
    que devots van cap a Roma
    des dels més llunyans confins,
    és com temple dalt la coma
    i guiatge món endins.

    Ja que vós des de l'altura…

    La canilla ensinistrada
    patrullant al cim dels Alps,
    cerca gent extraviada
    i revifa els cossos balbs,
    tal com vós l'heu ensenyada,

    Ja que vós des de l'altura…

    Si l'ardit excursionista,
    un captard ennuvolat,
    ha perdut la bona pista
    com anyell esgarriat,
    ajudeu-lo en la nit trista.

    Ja que vós des de l'altura…

    Quan la boira esborri el traç
    de camins i de cingleres,
    dirigiu el nostre pas
    cap a vies vertaderes
    ans que el cos devingui las,

    Ja que vós des de l'altura…

    Si qui escalfa fa vivac
    al relleix d'una paret
    i descansa dins el sac,
    allunyeu-li pors i fred
    evitant-li tot batzac.

    Ja que vós des de l'altura…

    Quan als cims braola el torb
    i la neu s'arremolina,
    fent que l'home es trobi orb
    no sabent per on camina,
    aparteu-li aquest destorb.

    Ja que vós des de l'altura…

    Els intrèpids campions
    que practiquen la cordada
    i asseguren amb grampons
    el vial de l'escalada,
    us invoquen des del fons.

    Ja que vós des de l'altura…

    A l'hivern, quan la neu crida
    qui per esquiar fretura,
    deu-li una hora divertida
    sense el dany d'una fractura,
    que per a ells això és la vida,

    Ja que vós des de l'altura…

    Sant Bernat, que a la muntanya
    auxilieu el caminant,
    protegiu a qui s'enganya,
    qui el camí va desviant
    i amb dogal d'errors s'escanya.

    Ja que vós des de l'altura…

    Avui rep la vostra imatge
    Sant Feliu de Savassona,
    tots els muntanyencs d'Osona
    us hi brinden nou estatge
    per a fer-hi peregrinatge.

    Ja que vós des de l'altura…

    L'origen dels goigs es troba en els cants litúrgics llatins del segle XII, destinats a lloar els goigs terrenals de la Mare de Déu.
    Al segle XIV, es varen traduir als diferents idiomes romànics, per tal de popularitzar-los. Els goigs més antics de Catalunya són del segle XIV.
    Des del segle XV, els goigs varen començar a lloar advocacions marianes concretes, i posteriorment, els Sants i Jesucrist. A partir del segle XVI, es varen imprimir i divulgar per les esglésies, santuaris i ermites d'arreu dels Països Catalans.
    A partir del segle XVIII va quedar fixat el format d'impressió dels goigs: in folio, encapçalats per la representació de l'advocació, el texts distribuïts en dues o tres columnes i l'oració final, tancat tot dins una orla.