Font Forriola Sant Feliu Sasserra

Bages
Sector est del terme municipal
A 650 metres per pista forestal de la carretera B-431, punt quilomètric 62'4

Coordenades:

41.95956
2.02433
419146
4645747
08212-85
Patrimoni immoble
Element arquitectònic
Popular
Bo
La vegetació, en especial la molsa, cobreix bona part de l'estructura de la que en brolla l'aigua i els voltants de la font estan recoberts de bardissa i canyís. Tot i així l'accés a la font és fàcil.
Inexistent
Fàcil
Productiu
Privada
Ref. cad.: 001A00033
Jordi Compte i Marta Homs

La font Forriola està situada a un centenar de metres al sud del carrer de la Mongia, a l'extrem del Clot de la font Forriola que correspon amb la zona a on neix el riu d'Ases.
L'accés a la font es fa a través d'una pista forestal que surt de la carretera B-431 a l'altura de cal Ferrer Parell d'Ous en direcció est. A uns 650 metres es troba una raconada amb un gran canyissar envoltat d'horts, al costat de la qual es troba la font.
La font està formada per un mur construït amb maçoneria de pedra del que en sobresurt a l'esquerra una volta de canó amb arc de mig punt i un dipòsit construït amb maó a la part dreta. A la part esquerra, i dins la volta, hi ha un brollador obturat i cobert de vegetació. A la part dreta hi ha un petit espai a nivell inferior al que s'accedeix a través de dos graons de pedra; en aquest espai s'hi troben una aixeta, que actualment no es fa servir i el dipòsit a la dreta, del que en surt a la cantonada un tub pel que actualment brolla l'aigua.
Annexat al sud de la font hi ha un viver de forma triangular construït amb murs de pedra coronats amb pedres treballades triangulars.

La font Forriola també és coneguda com a font del Castellot.
Segons anàlisis realitzades pel Grup de Defensa del Ter durant l'hivern dels anys 2002, 2004 i 2005 la font Forriola presentava uns índexs de nitrats de 130'8 mg/l, 137'9 mg/l i 158'7 mg/l respectivament. Superant, per tant, el màxim tolerable de 50 mg/l establert per l'Organització Mundial de la Salut

Segons es recull en el llibre "Les fonts que tenim. Osona i el Lluçanès", editat pel Grup de Defensa del Ter, la font es troba just al límit de dos propietats. El propietari de la dreta va fer l'aixeta a un nivell inferior que el de l'esquerra per a prendre-l'hi l'aigua. L'aigua que brolla per aquesta part dreta va a parar al viver, que antigament s'utilitzava per proveir el funcionament de la bòvila del Pilar, que encara es conserva parcialment.

AADD, Les fonts que tenim. Osona i el Lluçanès. Grup de Defensa del Ter/ Eumo Editorial, 2005