Font Forriola
Sant Feliu Sasserra

    Bages
    Sector est del terme municipal
    Emplaçament
    A 650 metres per pista forestal de la carretera B-431, punt quilomètric 62'4

    Coordenades:

    41.93219
    2.0224
    418951
    4642709
    Número de fitxa
    08212 - 85
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Element arquitectònic
    Popular
    Estat de conservació
    Bo
    La vegetació, en especial la molsa, cobreix bona part de l'estructura de la que en brolla l'aigua i els voltants de la font estan recoberts de bardissa i canyís. Tot i així l'accés a la font és fàcil.
    Protecció
    Inexistent
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Productiu
    Titularitat
    Privada
    Ref. cad.: 001A00033
    Autoria de la fitxa
    Jordi Compte i Marta Homs

    La font Forriola està situada a un centenar de metres al sud del carrer de la Mongia, a l'extrem del Clot de la font Forriola que correspon amb la zona a on neix el riu d'Ases. L'accés a la font es fa a través d'una pista forestal que surt de la carretera B-431 a l'altura de cal Ferrer Parell d'Ous en direcció est. A uns 650 metres es troba una raconada amb un gran canyissar envoltat d'horts, al costat de la qual es troba la font. La font està formada per un mur construït amb maçoneria de pedra del que en sobresurt a l'esquerra una volta de canó amb arc de mig punt i un dipòsit construït amb maó a la part dreta. A la part esquerra, i dins la volta, hi ha un brollador obturat i cobert de vegetació. A la part dreta hi ha un petit espai a nivell inferior al que s'accedeix a través de dos graons de pedra; en aquest espai s'hi troben una aixeta, que actualment no es fa servir i el dipòsit a la dreta, del que en surt a la cantonada un tub pel que actualment brolla l'aigua. Annexat al sud de la font hi ha un viver de forma triangular construït amb murs de pedra coronats amb pedres treballades triangulars.

    Segons es recull en el llibre "Les fonts que tenim. Osona i el Lluçanès", editat pel Grup de Defensa del Ter, la font es troba just al límit de dos propietats. El propietari de la dreta va fer l'aixeta a un nivell inferior que el de l'esquerra per a prendre-l'hi l'aigua. L'aigua que brolla per aquesta part dreta va a parar al viver, que antigament s'utilitzava per proveir el funcionament de la bòvila del Pilar, que encara es conserva parcialment.

    AADD, Les fonts que tenim. Osona i el Lluçanès. Grup de Defensa del Ter/ Eumo Editorial, 2005