Font de la Ricardera
Folgueroles
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Font urbana situada a la riba de llevant del torrent de Folgueroles, al final del passatge que porta el seu nom, en una esplanada ombrejada per diversos plataners i condicionada amb taules i bancs de pedra (una de les taules està gravada amb la inscripció “ANY 1951”). La font està soterrada i delimitada per tres murs bastits amb carreus de pedra de diverses mides, disposats de manera regular. S’hi accedeix mitjançant quatre graons bastits amb grans lloses de pedra. Presenta un broc de coure encastat al mur central, per on raja l’aigua. Aquesta cau a l’interior d’una pica semicircular excavada al sòl, que desaigua mitjançant un petit rec. Damunt del broc hi ha una placa rectangular amb la següent inscripció: “Font de la Ricardera / Murmuri dolç de fullatges / besoteig d’aigües i flors / misteriosos llenguatges / de les animes i els cors / VERDAGUER”. Coronant el mur hi ha una altra placa rectangular de pedra esculpida amb l’escut de Folgueroles i la següent inscripció: “RESTAURAT 23-7-1961”. Adossats als murs laterals hi ha dos bancs correguts de pedra per seure.
Altres noms relacionats amb l’element: font de la Mosquera.
Història
Originàriament, aquesta font fou construïda en uns terrenys que eren propietat de Puigseslloses, provinents dels horts de les Ànimes (terres que la població donava al rector de la parròquia, en concepte de pagament per les misses efectuades en memòria d’un difunt). Fou restaurada de manera altruista per diversos picapedrers de Folgueroles i per iniciativa veïnal d’acord amb l’ajuntament del moment. Aquesta restauració fou inaugurada el 23 de juliol de l’any 1961 i beneïda pel rector de la parròquia Xavier Falgueras.
Tot i que no hi ha constància que s’hagi assecat mai, en l’actualitat la seva aigua no és potable. Antigament, molta gent s’hi aplegava per recollir aigua, fins i tot pagesos dels pobles veïns que venien a buscar-ne en temps de sequera. Hi ha la creença que la seva aigua ve del Montseny, ja que una vegada va rajar una fulla de faig pel broc. També existeix una dita relacionada amb ella: “l’aigua de la Ricardera no es posa a les cames, ni escorxa els camins”.
Bibliografia
“Ara fa uns anys...”. La Falguera nº 39, 1995, p. 22.
ARUMÍ, Pilar; AUTET, Lluís; BOVER, M. Àngels; HOMS, Maria; HOMS, Rosa; MOLIST, Bernat; PONCE, Santi; ROVIRÓ, Xavier; SELLABONA, Cesca (2021). Folgueroles, batecs d’un poble. Història gràfica del darrer segle. Folgueroles: Ajuntament de Folgueroles, p. 21, 190-192.
GRUP DE DEFENSA DEL TER (2005). Les fonts que tenim. Osona i el Lluçanès. Col. L’Entorn, 45. Manlleu: Grup de Defensa del Ter, p. 156, 158, 303.
MORATÓ, David; PONCE, Santi; ROVIRÓ, Xavier; TORRENTS, Jacint; TORRENTS, Carme; VILAMALA, Joan; VILAMALA, Jordi; XUTGLÀ, Montserrat (2000). Folgueroles. Societat i vida d’un poble. Vic: Eumo Editorial, p. 28, 374-375.
NAVARRO ACEBES, Ferran (2021). Catàleg de béns a protegir. R18/07 Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Folgueroles. Consultat 24 octubre 2021, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. Identificació N.04.
PONCE, Santi; ROVIRÓ, Xavier (2011). “El mas la Sala i la gestió del torrent de Folgueroles”. Estudis d’Història Agrària, n. 23, p. 102-103.
ROVIRÓ, Xavier; PONCE, Santi; MORATÓ, David; ORRA, Ramon (2007). Els picapedrers de Folgueroles. Folgueroles: Ajuntament de Folgueroles, p. 135, 144, 147.
