Central Transformadora d'Enher / Central Transformadora Estabanell i Pahissa
Granollers

    Vallès Oriental
    C/ del Rec, 35, 08400-GRANOLLERS
    Emplaçament
    A la zona d'eixampla de Granollers

    Coordenades:

    41.61039
    2.28368
    440315
    4606768
    Número de fitxa
    08096 - 200
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Contemporani
    Estat de conservació
    Regular
    Necessita algunes actuacions de millora
    Protecció
    Inexistent
    Inexistent
    Accés
    Restringit
    Productiu
    Titularitat
    Privada
    ENDESA
    Autoria de la fitxa
    ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo

    Edifici de caire industrial, de planta rectangular, coberta plana, paredat arrebossat i pintat de blanc, i dos pisos d'altura. Una línia doble i correguda de cornisa emfasitza el coronament pla de l'edifici. Presenta el major nombre de buits a la primera planta, essent aquests de forma rectangular en posició vertical. La seva funcionalitat és la de suport dels transformadors elèctrics i cablejat necessaris per a la distribució del corrent elèctric. Es troba protegit exteriorment per una tanca d'obra i reixeria de ferro.

    La carretera va substituir el Camí Ral l'any 1848 i el ferrocarril el 23 de juliol de 1854. La segona línia de ferrocarril va arribar a Granollers el 1875. La conjunció d'aquests elements de comunicació va fer que Granollers agafés una gran volada i iniciés el procés d'industrialització sense deixar de banda l'activitat mercantil i l'agrícola , encara que va quedar molt minvada a partir del 1885 (SESÉ, 1987b). La industrialització de Granollers està directament vinculada a l'arribada del tren a Granollers. Amb el tren es transportava el carbó que donava energia a les fàbriques per a fer funcionar el vapor, tant el que provenia del port de Barcelona com el que venia de Sant Joan de les Abadesses (SESÉ, 1987b). El 1840 no hi havia en tot el partit judicial de Granollers cap teler mecànic, encara que hi havia 118 de manuals. El 1845 ja hi havia una fàbrica de teixits de cotó, accionada per vapor. El 1874 s'hi havia instal·lat 156 telers mecànics. El 1880 n'existien 173 i el 1890 ja n'hi havia 425 per tan sols 21 de manuals, amb un total de 16 fàbriques. (SESÉ, 1987b). Al costat del tèxtil hi havia indústries d'altres branques, per exemple la metal·lúrgica, que va iniciar-se pels volts del 1870 i el 1880 ja hi havia una foneria per a fer telers, instal·lada a can Trullàs (SESÉ, 1987b). En aquest context de necessitat de fonts d'energia per a una indústria i una població en franc creixement, va iniciar-se la instal·lació de l'energia elèctrica a la població. Aquesta va arribar, en un primer moment des de Centelles de la mà de la companyia Estabanell i Pahissa, encara que aviat va haver-hi altres companyies subministradores com: l'"Energia eléctrica de Catalunya", "La Canadiense" i "La Cooperativa de Fluíd Elèctric" (GARRELL, 1960).

    GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.

    GARRELL I ALSINA, Amador (1960) Granollers, vila oberta, Granollers, Gràfiques Garrell.

    JONCH, Antoni (1986) "La fauna del Vallès Oriental", Estudis de Granollers i del Vallés Oriental, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, pp. 21-34, Granollers: Servei Municipal de Cultura.

    SESÉ, Jaume (1987b) 2. El creixement industrial. Granollers al segle XIX, Col. Coneguem Granollers, núm. 2., Granollers, Ajuntament de Granollers.