Carrer del Rec
Granollers
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Cèntric carrer del nucli urbà de Granollers que neix a la plaça de la Caserna, al costat del mercat de Sant Carles, i arriba fins a la plaça de la Constitució, cruïlla de camins abans de creuar el pont de la Riera. Acull una tipologia constructiva força diversa, amb edificacions bàsicament del segle XX, algunes d'influència noucentista. Hi abunden els edificis de construcció aïllada, entre els quals dues construccions dedicades a la distribució d'energia elèctrica. Els edificis que s'han inventariat són els que s'assenyalen a continuació:
Números SENARS: 1-3 (noucentista), 5 (frontó, noucentista) 19 (torre Adela Rocaverda), 35 (central transformadora d'ENHER).
Números PARELLS: 2 (can Jonc, art déco), 22 (tipologia tradicional urbana de planta baixa més pis, amb frontó), 28-30-32 (Estabanell i Pahissa), 34 (Torre Pardalera).
Història
Originàriament aquest era el camí de Caldes. El carrer del Rec és la continuació fora muralles del carrer de Santa Anna, tots dos seguint l’esmentat camí. A l’extrem del carrer de Santa Anna hi havia un dels portals de la muralla: el portal de Caldes. El raval extramurs es devia formar entre el final de l’edat mitjana i el segle XVI (PANCORBO et alii, 2006: 47). Les edificacions que actualment predominen, però, són majoritàriament del segle XX.
El nom del carrer es deu al fet que, fins als anys 1950, per l’indret hi passava un rec d'aigua potable. Naixia en la Verneda d'en Fortuny, a l'altre costat del Pont de Ferro del ferrocarril, entre les estacions de Granollers-Canovelles i les Franqueses. Travessava el carrer del Rec i regava camps fins a Palou, on s'esgotava. Per deixadesa, les conduccions van trencar-se, especialment en creuar el riu Congost i el creixent barri de can Xarlet -avui al gran poble de Canovelles. De manera que el rec es convertí en claveguera, i tota la rica fauna que hi vivia (anguiles, barbs, crustacis, moluscs, insectes aquàtics i molts d'altres animals) així com l’ecosistema del seu voltant, es van perdre. Els camps de conreu van esdevenir blocs de pisos (JONCH, 1986).
A tall més anecdòtic, l’autor García-Pey recull que en aquest carrer hi vivia el Periques o Fandango que anava pels mercats i les fires venent escopetes de fletxes entre d'altres mercaderies (GARCIA-PEY, 1990).
Bibliografia
GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.
JONCH I CUSPINERA, Antoni (1986) La fauna del Vallès Oriental p.21-33. Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, 1. Aproximació al medi natural i a la història de Granollers. Ajuntament de Granollers.
PANCORBO, Ainhoa; VILA, Josep M i altres (direcció de Raquel LACUESTA i Albert LÓPEZ (2006). Topografia urbana de Granollers entre els segles X i XVI. Estat de la qüestió i hipòtesi de configuració. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona; Ajuntament de Granollers (treball inèdit), p. 47.
