Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Plaça del nucli antic de Granollers, d'origen medieval i situada dins l'antic recinte murallat. Forma un espai més o menys quadrangular, en un punt molt cèntric de la ciutat, al costat del carrer de Santa Anna, de la plaça dels Cabrits, el carrer de Santa Apol·lònia i molt a prop de la Porxada. És una de les places més concorregudes del nucli antic, per la qual cosa amb el decurs dels anys molts dels edificis han estat reformats, encara que alguns conserven elements antics dins de la seva estructura. D’altres cases han estat substituïdes per noves construccions, sobretot a partir del tombant de segle XX.
Dintre de la unitat general de la plaça destaquem especialment les següents cases pel seu valor patrimonial: números 3, 4-5 (ca la Pepa Sastre, ca la Pubilla), 8 (can Baldufes, can Colleres, can Deuquartos), 12 (casa Josep Tardà i Mora), 14-15 (casa Malàs, ca l'Iglésies), 16 (ca l'Estaper, cal Moquets, cal Marc, cal Jan), 17 (casa Josep Riera Sayol, cal Baldufes), 19 (cal Pucegu, Esteve Tallardà).
Al centre de la plaça hi ha enfonsada una olla que es desenterra puntualment amb motiu d’algunes festes popular i que alhora recorda en nom de l’indret.
Història
El nom més antic d’aquesta plaça és d’en Carbó, i la primera referència documental amb aquest nom és de 1349. A partir del segle XV es canvia la denominació per l’actual. Però encara el 1583 trobem notícies que l’esmenten com a plaça de les Olles, abans anomenada d’en Carbó. El desenvolupament d’aquest sector cal relacionar-lo amb l’organització del mercat de Granollers, a partir de la segona meitat del segle XI i, sobretot, als segles XII i XIII.
En època medieval (almenys des del segle XIV) la plaça estava porticada, almenys parcialment. Els porxos eren a la banda nord. Actualment, no es conserven traces d’aquests porxos, ja que la major part dels edificis van ser estat reformats amb posterioritat al segle XVI. Sí que se’n conserven a la banda nord de la plaça dels Cabrits, que està situada immediatament a l’est de la plaça de les Olles. Altres documents baix medievals parlen de cases que tenien un habitatge a la part davantera i un hort o pati posterior, que arribaria fins al corredor de la muralla (PANCORBO et alii, 2006: 117).
Al segle XVI, la plaça de les Olles era un dels centres neuràlgics del mercat de Granollers. En aquesta època l'augment de poder del Consell municipal deriva del control sobre el mercat i els impostos que pagava. En principi la Porxada va ser pensada com aixopluc per a la llotja de gra, ja que l'Ajuntament tenia el monopoli del blat, i al seu voltant s'hi anaven posant els altres productes: hortalisses a la plaça de l'Oli, llegums a la del Blat, terrissa a la de les Olles, animals a la plaça del Cabrits, etc. (SESÉ, 1987a). En aquesta època a la plaça de les Olles hi havia un pou. A la banda nord s’hi venien les olles i la resta d’atuells de terrissa, i d’aquí ve el nom de la plaça. Finalment, el Consell municipal hi va situar els punts de venda d’eixams d’abelles, de ceba i de planter de cols.
En aquesta plaça també hi havia, almenys el 1553, l’escrivania pública del notari de Granollers. El 1584 al costat sud de la plaça els Jesuïtes de Barcelona hi tenien dues cases amb dos portals oberts a la plaça de les Olles. Han de coincidir, aproximadament, amb els actuals núms. 2-3.
Sembla probable que en algun moment anterior al 1851 es produís una re-alineació de les façanes de la plaça de les Olles, per tal que coincidís amb les del carrer de Caldes (avui Santa Anna). (PANCORBO et alii, 2006: 119).
Després del creixement de Granollers derivat de la industrialització moltes de les cases del nucli antic van ser objecte d’un procés de reforma o substitució, sobretot a partir del tombant del segle XX.
Fa uns anys es va col·locar al terra, al mig de la plaça, una olla, que va idear el conegut Pep Salsetes. Avui aquesta olla ja no hi és (informació oral, Pere Cornelles).
Bibliografia
GARCIA-PEY, Enric (1990). "Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura", a Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.
PANCORBO, Ainhoa; VILA, Josep M i altres (direcció de Raquel LACUESTA i Albert LÓPEZ (2006). Topografia urbana de Granollers entre els segles X i XVI. Estat de la qüestió i hipòtesi de configuració. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona; Ajuntament de Granollers (treball inèdit), p. 117-120.
SESÉ, Jaume (1987a). La Porxada. Granollers al segle XVI, Col. Coneguem Granollers, núm. 1., Granollers, Ajuntament de Granollers.