Casa Malàs / Ca l'Iglésies Granollers

Vallès Oriental
Plaça de les Olles 14-15, 08400-GRANOLLERS
Al nucli antic de Granollers

Coordenades:

41.60869
2.2872
440607
4606576
08096-157
Patrimoni immoble
Edifici
Contemporani
Noucentisme
XX
1930-50
Bo
Inexistent
PEPHA nou, Núm. R-079
Fàcil
Residencial
Privada
Ref. cad.: 15310DG4006E
ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo

Edifici de planta rectangular molt allargada, entre mitgeres. Consta de planta baixa i dues plantes pis. La composició segueix un únic eix de simetria. Un gran cos, a manera de tribuna, de planta poligonal ocupa les plantes primera i segona, servint el seu coronament com a base de la barana del terrat. Els buits de la primera planta són verticals i el de la segona és d'arc de punt rodó. Als laterals hi ha sengles finestres de proporció vertical. Tots els buits estan tancats mitjançant persianes enrrollables i protegits per baranes de ferro. Una cornisa decorada marca el final superior de l'edifici i serveix de recolzament a la tanca de la terrassa. A l'interior existeixen elements arquitectònics d'època medieval, com un arc de pas (informació Cinta Cantarell, 2001). Té tres arc de mitgera N-S a la paret de Ponent i un arc apuntat, cegat amb una fàbrica de maons antics i calç, a la mateixa paret, a nivell de 1r. Pis (informació Museu de Granollers)

Proposta de protecció al nou PEPHA Fitxa. Núm. R-079.

Al segle XVI Granollers havia crescut considerablement esdevenint el més important centre comercial de bona part de Catalunya, amb la seva fira dels dijous. Els habitants de Granollers practicaven oficis i donaven els seus serveis a la pagesia de municipis d'un bon radi al voltant. Gairebé tots els habitants pertanyien a una confraria, sota la que s'agrupaven els diversos oficis (SESÉ, 1987a). En el segle XVI, Granollers sobrepassa les seves muralles medievals, estenent-se pels carrers de Corró i de Barcelona. Significava el triomf de la classe menestral i l'augment del poder de les ciutats i reial. En aquest moment la vila de Granollers va ser capaç de construir la Porxada, empedrar els carrers, es van bastir nous edificis, va encunyar monedes i es va fer una nova casa de la Vila (1581-1582). Aquest augment de poder de l'Ajuntament deriva del control sobre el mercat i els impostos que pagava. Existien els càrrecs de Pessador, Mostassà o Palloler que el 1584 tindria un edifici propi: "el Pallol" o magatzem de gra. En principi la Porxada va ser pensada com aixopluc per a la llotja de gra, ja que l'Ajuntament tenia el monopoli del blat, i al seu voltant s'hi anaven posant els altres productes: hortalisses a la plaça de l'Oli, llegums a la del Blat, terrissa a la de les Olles, animals a la plaça del Cabrits, etc. (SESÉ, 1987a). La carretera va substituir el Camí Ral l'any 1848 i el ferrocarril el 23 de juliol de 1854. La segona línia de ferrocarril va arribar a Granollers el 1875. La conjunció d'aquests elements de comunicació va fer que Granollers agafés una gran volada i iniciés el procés d'industrialització sense deixar de banda l'activitat mercantil i l'agrícola , encara que va quedar molt minvada a partir del 1885 (SESÉ, 1987b). Aquesta puixança va fer que a principis del segle XX, Granollers es trobés immers en un procés de renovació per incorporar els darrers avenços a la ciutat. Aquesta renovació impulsada pel creixement econòmic té, també, el seu reflex en les noves construccions que, com aquesta, es troben al centre de l'antiga vila medieval.

CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Granollers. Document administratiu., SESÉ, Jaume (1987a) 1. La Porxada. Granollers al segle XVI, Col. Coneguem Granollers, núm. 1., Granollers, Ajuntament de Granollers. SESÉ, Jaume (1987b) El creixement industrial. Col. Coneguem Granollers, Núm. 2, Granollers: Ajuntament de Granollers.