Casa Josep Riera Sayol / Cal Baldufes
Granollers
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Casa d'habitatges, obra de l'arquitecte Manuel Raspall i Mayol, que adopta una estètica de transició entre el modernisme i el noucentisme. És una edificació entre mitgeres en cantonada.
Consta de planta baixa (molt reformada) i pis, amb coberta plana limitada per una balustrada amb treballades i dibuixades pilastres. Les façanes són planes, arrebossades, i estan coronades per una imbricació ceràmica. La composició de l'edifici és simètrica: a la façana de la plaça dels Cabrits segons dos eixos i la de la plaça de les Olles segons tres, amb obertures de proporcions verticals. El terç superior dels buits queda emmarcat amb motllures, i aquests estan protegits per persianes de fusta de llibret mòbil.
Cal destacar els dibuixos noucentistes de la barana de ferro del balcó. En canvi, la balustrada del terrat té elements decoratius corbs i sinuosos més propers al llenguatge modernista. A la cantonada hi ha inscrita, en relleu, la data "1920". A la cornisa, entre les rajoles, hi ha una franja de trencadís.
Història
En època medieval el recinte murallat ocupava els carrers més cèntrics del nucli antic. El carrer de Santa Anna constituïa un dels eixos principals. Al segle XVI Granollers havia crescut considerablement esdevenint una població comercial important al centre de Catalunya. En aquesta època es van sobrepassar les muralles medievals, la vila es va estendre pels carrers de Corró i de Barcelona, i es va construir la Porxada. L'augment de poder de l'Ajuntament deriva del control sobre el mercat i els impostos que pagava. En principi la Porxada va ser pensada com aixopluc per a la llotja de gra, ja que l'Ajuntament tenia el monopoli del blat, i al seu voltant s'hi anaven posant els altres productes: hortalisses a la plaça de l'Oli, llegums a la del Blat, terrissa a la de les Olles, animals a la plaça del Cabrits, etc. (SESÉ, 1987a). Sobretot a partir del tombant de segle XX moltes edificacions tradicionals van ser objecte d’un procés de reforma o substitució.
És el cas d'aquesta casa, que fou construïda el 1920 per l'arquitecte Manuel Joaquim Raspall i Mayol (Barcelona, 1877 - la Garriga, 1937). Deixeble de Domènech i Montaner i de Puig i Cadafalch, va iniciar la seva trajectòria dins el modernisme per adoptar més endavant el noucentisme i per acabar en un art déco incipient. La major part de les seves obres es concentren entre Barcelona i el Vallès Oriental.
En aquesta casa hi tenia un taller de torner de fusta Josep Riera i Sayol. Feia culleres, picadors, baldufes, etc. A la canalla els feia calderins a la baldufa (cèrcols a l'entorn de la joguina), cosa que permetia lligar amb més força el cordill i així rodava més estona. Aquest fet li donà popularitat i d'aleshores ençà no s'ha conegut la casa d'altre forma que can Baldufes (GARCÍA-PEY, 1990).
Bibliografia
BOHIGAS, Oriol (1961). "Raspall, arquitecto", a Cuadernos de Arquitectura, nº 44.
CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001). Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Granollers. Document administratiu.
MONREAL, Lluís et al. (1997). M. J. Raspall, arquitecte. Barcelona: Fundació "La Caixa".
SESÉ, Jaume (1987b). El creixement industrial. Col. Coneguem Granollers, Núm. 2, Granollers: Ajuntament de Granollers.