Casa de la Plaça de la Corona 28-29
Granollers
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Edifici d'habitatges que és un exemple de l'arquitectura racionalista de la dècada de 1930. És un edifici entre mitgeres en cantonada, de planta rectangular amb tres façanes, la tercera en un pati de parcel·la.
Consta de planta baixa i dues plantes pis, amb coberta plana limitada per un simple entaulamet que incorpora els respiralls del terrat amb un calat horitzontal de peces ceràmiques corbes. La façana a la plaça està composada simètricament segons un eix central que conté l'escala de veïns. La simetria queda trencada pel balcó en cantonada que enllaça amb la façana al carrer d'Alfons IV, composada segons dos eixos.
Els buits són de proporcions verticals i apaïsats. Aquests darrers es troben emmarcats amb brancals de totxo vist. La horitzontalitat de la façana està reforçada per les fines impostes a nivell de forjat, la barana i la llinda d'arc pla. Els buits estan tancats amb persiana enrrollable i porticons. Les baranes dels balcons tenen dos terços massissos i la resta amb petites baranes de ferro (CUSPINERA et alií, 2001).
Altres denominacions: Antic jutjat.
Història
La carretera va substituir l'antic camí Ral l'any 1848 i el ferrocarril va arribar el 23 de juliol de 1854. La segona línia de ferrocarril va arribar a Granollers el 1875. Fins al 1880 les edificacions s'estenien al sud pel carrer de Ricomà fins a la Creu de Palou, al nord fins la plaça de la Muntanya entorn a la fàbrica de la Font, i a Llevant, entre la nova carretera de Vic i l'antic traçat, i l'estació vella de França. Les línies paral·leles al nord i al sud es van iniciar entre 1862-63 amb la construcció de la fàbrica de Can Piñol i les primeres cases del carrer d'en Prim. El 1866 es projectà el carrer de Ricomà, obert el 1872 (BAULIES, 1986). Aquesta puixança va fer que a principis del segle XX Granollers es trobés immers en un procés de renovació per incorporar els darrers avenços a la ciutat.
Aquesta renovació impulsada pel creixement econòmic va tenir el seu reflex en les noves construccions, com aquesta, que es troba a la zona d'eixample de la ciutat i que és un exemple d'arquitectura racionalista, impulsada a Catalunya pel grup d'arquitectes GATCPAC a la dècada de 1930. L'edifici, en concret, és obra de 1935.
L'arquitecte fou Marian Lassús i Pecanins, el qual una mica més tard, el 3 de novembre de 1936, fou nomenat arquitecte municipal de Granollers pel Comitè Antifeixista Revolucionari, substituint a l’arquitecte August Miret Balde. Va estar en aquest càrrec fins el 1937.
Bibliografia
BAULIES I CORTAL, Jordi (1986b). "La industrialització de la vila i la ciutat moderna", a Estudis de Granollers i del Vallés Oriental, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, pp. 65-76 Granollers: Servei Municipal de Cultura.
CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001). Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Granollers. Document administratiu.