Carrer dels Marquesos de Palmerola - Tram 1

Sant Hipòlit de Voltregà

Primer tram d'un dels carrers més llargs i històrics del nucli urbà. Es tracta del tram inicial de la via, el qual discorre per la banda de migdia del nucli antic, entre l'extrem nord-est de la plaça de la Vila i el passatge Parés. Es tracta d'un carrer de planta en forma d'L i traçat força rectilini, amb una longitud d'uns 160 metres i una amplada variable força estreta d'entre 3 i 4 metres. Compta amb dos punts més amples: un a la meitat del carrer, on intersecciona amb l'escalinata que dóna accés a l'església, i l'altre davant de l'escola bressol Mare Teresa, on les diferents alineacions formen una petita plaça triangular amb una amplada màxima d'uns 10 metres. El traçat és lleugerament sinuós, sobretot a la seva entrada per la plaça de la Vila, en què primer té una orientació nord i, sota l'antic fossar i la plaça de l'Església, gira completament en direcció est, sentit que manté la resta de traçat.
Les construccions mantenen la tipologia originària dels segles XVI i XVIII (tot i que amb reformes i remuntes posteriors), que han modificat l'aspecte sobretot amb la incorporació de balconeres, balcons i cornises. Altres edificis han estat substituïts completament per construccions de nova planta bastides durant el segle XX. Tot i això, es tracta d'un carrer força coherent tant formal com tipològicament parlant. La tipologia general és d'edificis entre mitgeres destinats a habitatge, amb una parcel·lació força variada d'entre 4 i 6 metres a 10 i 14 metres de façana, i una profunditat edificada d'entre 12 i 18 metres. Únicament les parcel·les de la banda de migdia continuen a la part posterior en forma de patis, jardins i coberts suplementaris. La majoria d'edificis estan coberts amb teulades de dos vessants i distribuïts en planta baixa i dos pisos, alguns fins i tot amb tres nivells. Molts d'ells tenen una porta d'accés als pisos superiors i portals d'accés de més amplada a la planta baixa. També presenten obertures emmarcades en pedra i diverses llindes datades i decorades (sobretot durant el segle XVIII), així com algunes reformes i transformacions d'obertures realitzades durant el segle XX (per exemple en balcons, cornises, ràfecs, portals transformats en aparadors). Pel que fa als materials i les tècniques constructives són de caire tradicional, amb parets de tàpia i pedra, ràfecs inclinats, acabats arrebossats, etc.