Carrer del Bisbe Martí Grivé Granollers

Vallès Oriental
Carrer del Bisbe Martí Grivè , 08400-GRANOLLERS
A la zona d'eixampla de Granollers

Coordenades:

41.60382
2.28834
440698
4606035
08096-267
Patrimoni immoble
Conjunt arquitectònic
Contemporani
Regular
Necessita algunes actuacions de millora
Inexistent
Fàcil
Residencial
Privada
Diversos
ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo

Aquest carrer forma part de l'eixampla granollerí en la seva part desenvolupada cap el cantó SE del nucli medieval. Al darrer quart del segle XIX tan sols estava constituït per petits nuclis de cases al mig de la plana composada per hortes, camps i jardins, amb algunes tàpies que protegien les propietats, com la casa Relats que es a la cantonada amb Sant Josep de Calassanç. Les cases d'aquest carrer eren construïts entre mitgeres, de planta baixa, o de planta baixa i pis, generalment amb una eixida posterior. Pel que fa al seu aspecte presenten una tipologia urbana,. En alguns casos, es poden veure elements decoratius, complements ceràmics o altres, seguint les modes estètiques del moment. Al costats dels edificis d'habitatges també apareixen altres de tipologia industrial per hostatjar petits tallers i indústries. Els edificis que s'han inventariat corresponen als números que es relacionen a continuació: 5-7-9-11-13-15 (conjunt homogeni), 10 (cantonada Palaudàries), 47 (Casa Relats)

Martí Grivé, era natural de Granollers i fou el primer bisbe de Perth a Austràlia (BAULIES, 1965). . L'anomenada Mineta o Mina Nova, que utilitzava durant uns dies l'aigua de la Mina d'en Fortuny de Canovelles, passa per aquest carrer, per la vora del lloc que ocupava l'antiga via fèrria de França (quasi a l'ara avinguda de Sant Esteve), i regava els camps del seu recorregut i vers Palou (LLOBET, 1986). Fins al 1880, les edificacions s'estenen al sud pel carrer de Ricomà fins a la Creu de Palou, al nord fins la plaça de la Muntanya entorn a la fàbrica de la Font, i a Llevant, entre la nova carretera de Vic i l'antic traçat, i l'estació vella de França. Les línies paral·leles al nord i al sud s'inicien el 1862-63 amb la construcció de la fàbrica de Can Piñol i les primeres cases del carrer d'en Prim, i el 1866 es projecta el carrer de Ricomà, obert el 1872 (BAULIES, 1986b)..

BAULIES I CORTAL, Jordi (1965) Granollers. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372. BAULIES I CORTAL, Jordi (1986b) "La industrialització de la vila i la ciutat moderna", Estudis de Granollers i del Vallés Oriental, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, pp. 65-76 Granollers: Servei Municipal de Cultura. LLOBET I REVERTER, Salvador (1986) La formació del relleu i la funció de les aigües a Granollers. P.15-19. Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, 1. Aproximació al medi natural i a la història de Granollers. Ajuntament de Granollers.