L’eixample de Granollers es va configurar sobretot a la segona meitat del segle XIX. La carretera va substituir l'antic camí Ral l'any 1848 i el ferrocarril va arribar el 23 de juliol de 1854. La segona línia de ferrocarril va arribar a Granollers el 1875. Fins al 1880 les edificacions s'estenien al sud pel carrer de Ricomà fins a la Creu de Palou, al nord fins la plaça de la Muntanya entorn a la fàbrica de la Font, i a Llevant, entre la nova carretera de Vic i l'antic traçat, i l'estació vella de França. Les línies paral·leles al nord i al sud es van iniciar entre 1862-63 amb la construcció de la fàbrica de can Piñol i les primeres cases del carrer d'en Prim.
Pel que fa al carrer del Bisbe Martí Grivé en particular, al darrer quart del segle XIX tan sols estava constituït per petits nuclis de cases al mig de la plana composada per hortes, camps i jardins, amb algunes tàpies que protegien les propietats, com la casa Relats que es a la cantonada amb Sant Josep de Calassanç, de la que només es conserva la façana. A principis del segle XX, però, ja es trobava plenament urbanitzat. Per aquest carrer hi passava l'anomenada Mineta o Mina Nova, que utilitzava durant uns dies l'aigua de la Mina d'en Fortuny de Canovelles. Discorria per la vora del lloc que ocupava l'antiga via fèrria de França (quasi a l'ara avinguda de Sant Esteve), i regava els camps del seu recorregut fins a Palou (LLOBET, 1986).
Martí Grivé era natural de Granollers i fou el primer bisbe de Perth, a Austràlia (BAULIES, 1965).
