L’eixample de Granollers es va configurar sobretot a la segona meitat del segle XIX. La carretera va substituir l'antic camí Ral l'any 1848 i el ferrocarril va arribar el 23 de juliol de 1854. La segona línia de ferrocarril va arribar a Granollers el 1875. Fins al 1880 les edificacions s'estenien al sud pel carrer de Ricomà fins a la Creu de Palou, al nord fins la plaça de la Muntanya entorn a la fàbrica de la Font, i a Llevant, entre la nova carretera de Vic i l'antic traçat, i l'estació vella de França.
Les línies paral·leles al nord i al sud es van iniciar entre 1862-63 amb la construcció de la fàbrica de Can Piñol i les primeres cases del carrer d'en Prim. Pel carrer del bisbe Grivé hi passava l’anomenada Mineta o Mina Nova, un canal de rec que utilitzava durant uns dies l'aigua de la Mina d'en Fortuny de Canovelles. Passava per la vora del lloc que ocupava l'antiga via fèrria de França, quasi a l'actual avinguda de Sant Esteve, i regava els camps del seu recorregut i vers Palou (LLOBET, 1986). En aquesta zona de l'eixample s'hi emplaçava la ciutat jardí del segle XIX.
Pel que fa a aquesta casa, fou projectada l'any 1909 pel mestre d'obres Antoni de Facerias Marimon (Barcelona, 1846-Vilassar de Mar, 1918). L'any 2006 s'hi va realitzar una restauració. Aleshores es va aprofitar per fer-hi una remunta que, això sí, ha conservat el coronament originari intacte.
