Carrer de Palaudàries Granollers

Vallès Oriental
Carrer de Palaudàries, 08400-GRANOLLERS
A la zona d'eixampla de Granollers

Coordenades:

41.60333
2.28903
440755
4605980
08096-98
Patrimoni immoble
Conjunt arquitectònic
Contemporani
Regular
Necessita algunes actuacions de millora
Inexistent
Fàcil
Residencial
Privada
Diversos
ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo

Carrer que va des del Lliri, molt a prop de la plaça de la Corona, fins arribar al carrer de Murillo (GARCÍA-PEY, 1990). Aquest carrer forma part de l'eixampla granollerí que al darrer quart del segle XIX tan sols estava construït per petits nuclis de cases al mig de la plana composada per hortes, camps i jardins, amb algunes tàpies que protegien les propietats. Aquestes com altres cases construïdes entre finals del segle XIX i el primer terç del segle XX eren edificis senzills, habitats majoritàmiament per obrers, construïdes entre mitgeres, de planta baixa, o de planta baixa i pis, generalment amb una eixida posterior per al pou i safareig i algunes flors, encara que ja es comencen a construir les primers cases de veïns amb alçades superiors. En alguns casos, es poden veure elements decoratius, com balustres ceràmics. Al costats dels edificis d'habitatges també apareixen altres de tipologia industrial per hostatjar petits tallers i indústries. Entre els edificis destaquen els següents: SENARS: 31-33 (tipologia tradicional de planta baixa i pis, balustres), 47-49 (tipologia tradicional de planta baixa i pis) 57-61 (tipologia tradicional de planta baixa i pis), 65 (fitxada, entrada principal per bisbe Grivé), 79 (edifici industrial), 83 (casa de cantonada) / PARELLS: 4 (ràfec), 12 (tipologia rural de planta baixa), 28 (tipologia tradicional de planta baixa i pis), 52-54 (tipologia tradicional de planta baixa i pis),

En Palaudàries era un constructor que va construir bona part dels habitatges d'aquesta zona. El seu nom autèntic era en Josep Clusellas, que procedia de Palaudàries. Era paleta d'ofici i va construir tot un veral nou de Granollers (GARCÍA-PEY, 1990). Fins al 1880, les edificacions s'estenen al sud pel carrer de Ricomà fins a la Creu de Palou, al nord fins la plaça de la Muntanya entorn a la fàbrica de la Font, i a Llevant, entre la nova carretera de Vic i l'antic traçat, i l'estació vella de França. Les línies paral·leles al nord i al sud s'inicien el 1862-63 amb la construcció de la fàbrica de Can Piñol i les primeres cases del carrer d'en Prim, i el 1866 es projecta el carrer de Ricomà, obert el 1872 (BAULIES, 1986b)..

BAULIES I CORTAL, Jordi (1986b) "La industrialització de la vila i la ciutat moderna", Estudis de Granollers i del Vallés Oriental, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, pp. 65-76 Granollers: Servei Municipal de Cultura. GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.