Carrer del Portalet Granollers

Vallès Oriental
Carrer del Portalet, 08400-GRANOLLERS
Al nucli antic de Granollers

Coordenades:

41.60768
2.28749
440630
4606464
08096-97
Patrimoni immoble
Conjunt arquitectònic
Medieval
Modern
Contemporani
Regular
Necessita algunes actuacions de millora
Inexistent
Fàcil
Residencial
Privada
Diversos
ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo

Carreró estret que va des de la plaça de la Porxada fins a l'antiga muralla, on hi havia un portalet o portella que permetia la sortida des de la vila emmurallada als camps. Actualment la seva continuació és el carrer de Guayaquil. Les construccions que es troben en aquest vial responen a una tipologia de cases entre mitgeres entre les que destaquen les que es relacionen a continuació: SENARS 1 (entrada principal per la Porxada, can Cunillera, per aquest carrer es diu can Fabregas) 13-15 (edificis construïts aprofitant la muralla) PARELLS 14-16 (can Ventura de les mitges, cognom del propietari de la merceria). A més dels edificis singulars, cal assenyalar que el carrer constitueix com a conjunt un pas prou agradable.

Carrer que encara conserva el nom que li donà el portalet de sortida a la muralla per aquest indret (GARCIA-PEY, 1990). El 6 de juny de 1366 l'infant Joan autoritzava la construcció de la muralla amb murs, valls (fossats), corredors, torres de fortificació i tot el que calgués per a bastir-la. Tots els habitants de Granollers i els dels pobles del voltant fins un vuit quilòmetres estaven obligats a col·laborar-hi. Es va autoritzar poder tallar tots els arbres, tret dels fruiters i dels roures. Això no obstant va haver-hi moltes reclamacions de particulars afectats fins que el 3 de setembre de 1373 Pere el Cerimoniós va dictar un altre privilegi que ratificava i ampliava l'autorització anterior (SESÉ, 1987c). La vila era possessió reial i "carrer de Barcelona", però va ser venuda en nombroses ocasions per part de la Corona, quan aquesta tenia dificultats econòmiques. Per exemple, Pere el Cerimoniós va eximir la vila del pagament d'impostos el 1342, per l'ajut en la guerra contra el rei de Mallorca. El 1350 ratificava la llibertat i protecció reial. El 1356 ho ratificava i li permetia l'elecció de quatre jurats de la Universitat. El 1357, però, ven la vila al senyor de la Roca per 15.000 sous. La qüestió fou portada a judici i Granollers retorna a la jurisdicció reial, després de pagar al monarca els 15.000 sous que no s'havia pogut embutxacar. D'altra banda, va fer un altre edicte d'inalienabilitat de la corona. Tres anys més tard, però, el rei va cedir Granollers al seu fill Martí, el qual les va adjudicar a Ramon de Montcada (1380). El 1382 aquest va permutar la propietat amb el comte d'Urgell i la vila no va tornar a ser propietat reial fins quaranta anys més tard, per compra d'Alfons IV (SESÉ, 1987c). El 1872 es va construir una muralla, molt més feble que la medieval, ja que en formaven part les tàpies de les cases i les pròpies edificacions. Hi ha qui afirma que era més un control de mercaderies i persones que no pas un element defensiu (SESÉ, 1987c).

GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers. SESÉ, Jaume (1987c) 3. Les muralles. La vila medieval, Col. Coneguem Granollers, núm. 3., Granollers, Ajuntament de Granollers.