El carrer del Portalet en origen era un dels carrerons secundaris de la vila murallada, que tenia els seus grans eixos en els camins rals que confluïen a la zona de la plaça de la Porxada. Al segle XVI va adquirir un major protagonisme quan al seu extrem sud s’hi va obrir un nou portal de la muralla per tal de millorar els accessos al mercat des d’aquest sector. I és que, en realitat, aquest carrer quedava més centrat respecte a la plaça Major que no pas el carrer de Barcelona, que tradicionalment havia estat l’accés a la ciutat des del sud pel camí Ral. Aquest portal, anomenat “Portalet” i que dona nom al carrer, està documentat des de 1559, quan s’esmenta una “torre prop lo portalet”. Aquesta referència es manté fins a mitjan segle XVII, moment en què la documentació municipal deixa d’esmentar la situació de les torres que són objecte d’arrendament.
És probable que, amb anterioritat a l’obertura del portal, s’anomenés carrer d’en Llor, tal i com sembla desprendre’s d’un document datat del 1609. En aquest moment sembla que encara no havia començat la urbanització fora muralles en aquest sector. A la zona exterior hi havia patis, horts tancats i fins i tot alguna era propera al vall o fossat de la muralla. També hi havia l’anomenat camí del Revall, que devia resseguir per fora el perímetre exterior, més enllà del fossat (PANCORBO et alii, 2006: 82).
Amb el desenvolupament industrial del segle XIX i principis del XX, Granollers es trobà immers en un procés de creixement urbà que comportà la reforma o substitució de moltes edificacions, també algunes de les que formaven part del nucli antic.
