Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Carrer situat al bell mig del nucli antic de la vila, des de la banda de migdia de la plaça Nova i fins a la banda de tramuntana de la plaça de la Vila, passada la intersecció amb el carrer de la Vinya. Es tracta d'un carrer de traçat rectilini, lleugerament corbat a la banda de tramuntana, amb una longitud d'uns 90 metres i una amplada variable d'entre 3 i 4 metres, exceptuant la banda sud-oest de la via, on la situació enretirada de l'edifici de nova planta que forma cantonada amb el carrer de la Vinya, fa que l'amplada sigui molt més gran. L'espai es troba totalment pavimentat per llambordins de formigó de diferent color, que diferencien les zones de circulació rodada amb les dels vianants. Presenta un fort pendent de nord a sud, amb edificacions a banda i banda excepte en el tram que confronta amb la plaça Nova, on s'ubiquen unes escales d'accés a la mateixa. Les construccions mantenen la tipologia originària dels segles XVII i XVIII (tot i que amb reformes i remuntes posteriors), sobretot pel que fa al tram central de la banda de ponent. El tram inicial, al voltant de l'encreuament amb el carrer de la Vinya, es troba més desfigurat per les noves edificacions. La tipologia general és d'edificis entre mitgeres destinats a habitatge, amb una parcel·lació força regular d'entre 6 i 10 metres de façana i una profunditat edificada d'entre 10 i 18 metres. Les parcel·les continuen a la part posterior en forma d'horts, jardins i coberts suplementaris (aquest fet només es dóna en els construccions de la banda de ponent). La majoria d'edificis estan coberts amb teulades de dos vessants i distribuïts en planta baixa i dos pisos, alguns fins i tot amb tres nivells. Molts d'ells tenen una porta d'accés als pisos superiors i portals d'accés de més amplada a la planta baixa. També presenten obertures emmarcades en pedra i diverses llindes datades i decorades (sobretot durant el segle XVIII), així com algunes reformes i transformacions d'obertures realitzades durant el segle XX (per exemple en balcons). Pel que fa als materials i les tècniques constructives són de caire tradicional, amb parets de tàpia i pedra, ràfecs inclinats, acabats arrebossats, etc.
Altres noms relacionats amb la via: carrer de la Carnisseria.
Història
Es tracta d'un dels traçats històrics de la vila de Sant Hipòlit de Voltregà. Constitueix un exemple de creixement lineal probablement en raval, datat entre els segles XVI i XVIII, tot i que probablement algunes de les edificacions que conformen el carrer ja existissin prèviament. De fet, aquest carrer està disposat al llarg d'un camí històric, l'antic camí ral que des del santuari de la Gleva creuava tot el terme municipal en direcció nord. Probablement, les edificacions foren erigides en els terrenys de conreu situats al peu d'aquest camí i a tocar del nucli original de la vila, situat als voltants de l'església parroquial.
Si ens fixem en les dates que hi ha gravades a les llindes dels edificis que conformen la via, podem situar la seva construcció i reforma a l'entorn de dos dels moments claus de la història de Sant Hipòlit. En primer lloc, el període d'esplendor viscut durant l'etapa pre-industrial, el qual està personificat en el poderós gremi de paraires de la vila (segles XVI-XVII). En segon lloc, i relacionat amb el moment de reforma, els estralls ocasionats per la Guerra de Successió. La vila de Sant Hipòlit fou saquejada i cremada per les tropes felipistes l'any 1714. És força probable que aquest fet provoqués que bona part de les llindes documentades a la via estiguin datades en posterioritat a aquesta data.
Segons consta en documents dels segles XVIII i XIX, aquesta via era coneguda com el carrer de la Carnisseria. Durant el segle XX i fins l'any 1931, del carrer va dir-se'n la Baixada Despujol. No serà fins al període de la República quan se li posarà el nom de Mossèn Jacint Verdaguer.
Pel que fa a les reformes dutes a terme a la via, i segons la documentació custodiada a l'arxiu municipal de la vila, l'any 2003, en el marc d'un projecte d'urbanització de diversos carrers del casc antic, és substituí la pavimentació existent a la via per una pavimentació de llambordins de formigó. Aquest projecte fou signat per l'arquitecte J.M. Claparols.
Actualment, en els baixos de l'edifici de nova planta que forma cantonada amb el carrer de la Vinya hi ha la Biblioteca Marquès de Remisa.
Bibliografia
ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 31, 42.
Torelló, Sant Vicenç, Sant Pere, Sant Hipòlit, Masies de Voltregà, Roda de Ter i Masies de Roda 1984. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Direcció General d'Urbanisme, 1985, p. 40.
SERRALLONGA, J.; CROSAS, C.; CASAS, P.; SERRA, L. (2014). Sant Hipòlit de Voltregà, l'empenta d'un poble. Vic: Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà, Eumo Editorial, Museu del Ter, p. 51, 56, 98.
SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). "Catàleg de béns a protegir". Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 04.CA.
