Carrer de Josep Umbert- carrer del Pont i plaça de Catalunya Granollers

Vallès Oriental
Carrer de Josep Umbert, 08400-GRANOLLERS
A la zona d'eixampla de Granollers

Coordenades:

41.60554
2.29127
440943
4606224
08096-344
Patrimoni immoble
Conjunt arquitectònic
Contemporani
Popular
Regular
Necessita algunes actuacions de millora
Inexistent
Fàcil
Residencial
Privada
Diversos
ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo

El carrer de Josep Umbert comença a la carretera (carrer d'Anselm Clavé), travessant la plaça de Catalunya a la cruïlla amb el carrer de Santa Salvador formant un espai triangular. Travessa la cruïlla dels carrers de Sant Esteve i del Parc, passa per sobre la nova línia de França i acaba dalt del canvi de rasant i lafita termenal amb la Roca. També s'anomena carretera de la Roca o de Mataró (GARCÍA-PEY, 1990). Hi ha una palma de Canàries (MUSEU DE GRANOLLERS. CIÈNCIES, 2001). Els edificis varien des de la tipologia tradicional d'edifici entre mitgeres de planta baixa i pis amb eixida posterior a les primeres cases de veïns. També a la part alta existeix un edifici aïllat, can Riera dels Cavalls. Els elements que s'han inventariat són els següents: SENARS: 7, 9 (casa de veïns de dues plantes pis, ca la Xareta), 17 (tipologia tradicional urbana de planta baixa i pis), 21 (tipologia tradicional urbana de planta baixa i pis), 113 (tipologia tradicional rural de planta baixa i pis), 145-147 (can Riera dels cavalls) / PARELLS: 4 (ca la Raixa)-6-8 (tipologia tradicional urbana de planta baixa i pis), 18-20 (s. XIX-XX, casa de veïns de dues plantes pis), 26, 60-62 (cal Xato)-64 (tipologia tradicional urbana de planta baixa i pis, ca la Serena), 84 (tipologia tradicional urbana de planta baixa, d'estil palladià), 86 (tipologia tradicional rural de planta baixa i pis), PLAÇA DE CATALUNYA: 1 (casa de veïns de dues plantes pis), 3 (casa de veïns de planta pis, 1923, reixes interessants), 6, 7, 8 (casa de veïns).

La plaça de Catalunya presenta restes de l'antiga pavimentació de llambordes

Abans era el carrer de l'Aurora, i acabava a can Fèlix Baró. En aquest carrer sobresortia el casal on hi havia l'escola del Sagrat Cor, que primerament havia estat el casino "La Constància", o de "L'esquerda", amb una horta que tenia sortida al carrer del Lliri, la fàbrica dels Torras, i enllà, el camí de Mataró, amb la fita de terme amb la Roca a dalt de la Torreta i una creu a mig camí (GARRELL, 1960). Per aquest veral hi havia diverses fàbriques i a més s'hi féu la casa bressol de Roca Umbert (GARCIA-PEY, 1990), "La cuna", de la que encara resta la palmera que hi havia al pati (Informació oral del Sr. P. Cornelles). Els granollerins encara anomenen aquest carrer com "del pont", malgrat que fa anys que va desaparèixer el pont sobre la vida del tren de França i el terraplè, el qual una vegada desmuntat, es va convertir en l'Avinguda de Sant Esteve (GARCÍA-PEY, 1990).

GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers. GARRELL I ALSINA, Amador (1960) Granollers, vila oberta, Granollers, Gràfiques Garrell. Informació oral del Sr. Pere Cornellas, octobre 2001.; MUSEU DE GRANOLLERS. CIÈNCIES (2001) Arbres d'interès local de Granollers. Llista prèvia Barcelona: Comissió de Cooperació de Museus Locals de les comarques barcelonines, Diputació de Barcelona.