Palou havia estat un municipi independent fins que l’any 1928 fou agregat a Granollers. S’hi conserven diverses masies aïllades, d’origen medieval, algunes de notable interès. Als segles XIX i XX van anar sorgint un bon nombre de cases de pagès més petites que es troben agrupades més o menys en barris o carrers. Són els barris de can Mayol, can Giró, can Tries, can Bou, Sant Julià, el Junyent, Sant Salvador, can Tinet, Sant Josep, Sant Joan, can Torres o cal Rei. I a la zona central de la plana s’estén un petit nucli compacte entorn de la parròquia.
La masia de can Mayol que avui es pot veure sembla obra, majoritàriament, dels segles XVIII i XIX. Era una de les masies importants de Palou, i les seves terres anaven des de la riera fins més enllà de la via del tren (GARCÍA-PEY, 1990). Els propietaris tenien el cognom Mayol. Des de fa 10 generacions la casa és portada per masovers.
L’any 1883 es va fer el pou de la sínia de can Mayol, situada darrera la masia. El barri de can Mayol que s’hi ha format ha estat fruit de la subdivisió de la casa pairal. És format per les cases de can Casaca, can Mayol, can Ramon de can Mayol -a la mateixa casa- i ca la Pepa, en una casa del davant (GARCÍA-PEY, 1990).
