La masia de can Mayol sembla majoritàriament obra dels segles XVIII i XIX. Era una de les masies importants de Palou, i les seves terres anaven des de la riera fins més enllà de la via del tren (GARCÍA-PEY, 1990). Els propietaris tenien el cognom Mayol. Des de fa 10 generacions la casa és portada per masovers.
La mina que passava per can Mayol provenia de la zona on hi ha la masia de Muntanyola. Allà s’ajuntaven la mina de Rocaumbert i la de can Muntanyola, i es dirigien en direcció sud fins a can Mayol. A can Mayol l’aigua de les mines ajudava a omplir les basses, que també es nodrien amb l’aigua de la sínia. La mina continuava en direcció est cap a la carretera del Masnou.
Segons informació oral, el pou de la sínia es va fer l’any 1883, tal com indica la inscripció que hi ha pintada. Més tard s’hauria construït la torre. Al llarg del segle XIX el sistema mecànic de les sínies va evolucionar. Les sínies més antigues són les de catúfols, més endavant van ser substituïdes per les sínies de taps, i més tard per les sínies de pistons. Totes eren activades mitjançant tracció animal. En el cas de la sínia de can Mayol cal suposar que es va instal·lar en aquesta època: finals del segle XIX o començament del XX. La sínia va continuar funcionant fins ben entrat el segle XX, encara que, en els darrers temps, amb un motor elèctric. Però el mecanisme antic de la sínia es conservava en bon estat i encara a la dècada de 1990 es va fer anar alguna vegada. En aquesta època la sínia de can Mayol va aparèixer en un dels serials de TV3.
Més recentment el mecanisme exterior ha estat desmuntat.