Carrer de les Travesseres
Granollers
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Carrer del nucli antic de Granollers que estava situat fora muralles; concretament seguia el recorregut de les antigues travesseres de Caldes, connectant el carrer de Corró fins a la plaça de la Caserna en suau pendent. Es tracta d'un dels carrers destacats del nucli antic, per la qual cosa molts dels edificis han estat reformats, encara que poden conservar elements antics dins de la seva estructura. Encara que tot el carrer forma una unitat destaquen especialment els següents edificis:
Números SENARS: 1 (decoració de ceràmica i baranes de ferro), 3 (1911, decoració esgrafiada, casa de veïns de dues plantes pis), 11-13 (casa de veïns de dues plantes pis), 27 (1926, tipologia tradicional urbana de planta baixa més pis), 33 (tipologia tradicional urbana de planta baixa més pis), 35 (1936, elements decoratius).
Números PARELLS: 8-10 (segle XIX, casa de veïns de dues plantes pis), 12 (1870, casa de FB, reixa amb decoració de carner, tipologia tradicional popular de planta baixa i pis), 18 (balcó).
Història
El carrer de les Travesseres forma part dels nous carrers urbanitzats fora muralles entre el final de l’edat mitjana i el segle XVI. Constituïa un enllaç transversal entre el Camí ral que es dirigia cap a Vic (actual carrer del Corró) i el Camí de Caldes (PANCORBO et alii, 2006: 47).
Al segle XVIII hi havia algunes petites fàbriques, segons ressenya Madoz en el seu “Diccionario” de 1845. Una era cal Xic Moltó, que fabricava mantes de llana, però no es va mantenir gaires anys (BAULIES, 86b). També hi havia la primitiva foneria dels Trullàs; la primera foneria per a fabricació de telers que s'instal·la el 1880 en aquest carrer i posteriorment traslladada a altres ubicacions (BAULIES, 1986b). Així mateix, rere les Travesseres, en una mena de carreró, treballaven uns filadors de cànem que hi feien cordes.
Des de principis del segle XX, especialment, Granollers es troba immers en un procés de renovació fruit del creixement econòmic i industrial, cosa que va comportar la reforma o substitució de moltes cases del nucli antic.
Bibliografia
BAULIES I CORTAL, Jordi (1986b) "La industrialització de la vila i la ciutat moderna", Estudis de Granollers i del Vallés Oriental, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, pp. 65-76 Granollers: Servei Municipal de Cultura.
GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.
PANCORBO, Ainhoa; VILA, Josep M i altres (direcció de Raquel LACUESTA i Albert LÓPEZ (2006). Topografia urbana de Granollers entre els segles X i XVI. Estat de la qüestió i hipòtesi de configuració. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona; Ajuntament de Granollers (treball inèdit), p. 47.
