Carrer de Barcelona
Granollers
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Carrer del centre històric de Granollers que es deriva de l'antic camí Ral, el qual venia de la ciutat de Barcelona i es dirigia cap a Vic. El carrer ha conservat el traçat de l'antic camí al seu pas per la ciutat. Actualment, el carrer de Barcelona arrenca pel sud a l'avinguda de Prat de la Riba i mena fins la Plaça Gran. En el seu últim tram passa a través de la plaça de Manuel Montaña. En alguna part del seu traçat conserva les llambordes amb què es va pavimentar al segle XX. Aquest vial conserva amb certa cura un bon nombre de les cases antigues i de caire popular que li donen un caràcter d'antigor. En podem destacar les següents:
Números SENARS: 1-3, 5 (1592), 7 (reformada, però amb restes antigues, can Pep de les mitges soles, sabateria), 11, 13 (ca la Seca), 15 (1924 M.J. Raspall), 29, 31, 37 a 41, 69, 99, 115 (façana modernista).
Números PARELLS: 2 (Ca la Madalena), 4 (ca l'Ambròs), 6, 10-12-14 (cantonada plaça Dr. Guillamet), 16, 18 (can Mosca), 20, 22, 24 (esgrafiats en façana, can Vador de la Vedella, Salvador Corts Puigdomènech), 26, 28 (1554), 30 (1603), 40, 42, 44, 46, 48 (destaca la porta, ca la Curenya), 50-52 (interessant façana amb finestra i porta; és de l'any 1568, ca l'Esperança Roca), 54, 56, 58, 60, 72 (reformada), 102 (interessant l'arc de totxo i la porta). A la cantonada amb carrer Museu hi ha una font pública
Història
El carrer es forma al segle XVI amb l'inici de l'edificació de diverses cases per on passava el Camí Reial de Barcelona a Vic (BAULIES, 1965). Aquí es situava un dels portals d'accés a la ciutat emmurallada, constituint un punt estratègic, tal i com es va considerar quan en plena crisi del segle XVI, i en concret l'any 1652, el "batlle de Morbo", per tal d'evitar el contagi de la pesta, manà tancar els portals de la ciutat, restant-ne tan sols tres d'oberts, aquest de Barcelona i els de Corró i Caldes (DANTÍ, 1986).
Es tracta d'un dels camins més vells de la ciutat, que entrava pel sud procedent de Barcelona. Per la part nord tenia sortida pel carrer de Corró, on el camí es dirigia vers la ciutat de Vic. La construcció de la nova carretera de Vic, que també travessava la vila, va portar "l'ensopiment al vell carrer" (VILA, 1930; HOMS, 1995). Diu Garrell que "aquest carrer és un dels més típics del vell Granollers. I, tal com el de Corró, els veïns havien d'estar sempre a l'aguait, els dies de pluges fortes, per a defensar-se de la grossa rierada que baixava d'un torrent que venia del Ramassà i que fins a la meitat del segle XX no va ser aconduït a la riera. Aquells dos carrers es convertien en dues torrenteres i la Plaça en un llac intransitable.
Com a elements destacats en aquest carrer sobresortien la capella de Sant Cristòfor -d'un interès artístic limitat- així com els finestrals antics d'algunes cases i, a l'extrem d'avall, el gran casal i la finca dels Maspons. A tocar de la creu de terme hi havia el camp d'en Curenya, on l'any 1895 es van veure els primers "velocípedos" i les primeres bicicletes, encara amb rodes massisses" (GARRELL, 1960).
Bibliografia
BAULIES I CORTAL, Jordi (1965) Granollers. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372.
GARRELL I ALSINA, Amador (1960) Granollers, vila oberta, Granollers, Gràfiques Garrell.
HOMS I COROMINAS, Josep (1995) Granollers. Retalls d'Història Urbana. Granollers: Tarafa, Editora de Publicaciones, S.L. Revista del Vallès.
DANTÍ I RIU, Jaume (1986) "Factors socio-econòmics dels segles XVI i XVII"", Estudis de Granollers i del Vallés Oriental, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, pp. 47-58 Granollers: Servei Municipal de Cultura.
GARRELL I ALSINA, Amador (1960) Granollers, vila oberta, Granollers, Gràfiques Garrell. VILA, Pau (1930) Assaig de Geografia Comarcal: El Vallès, a Comarca del Vallès, Granollers: Biblioteca d'Estudis Comarcals.
