Can Bassa Granollers

Vallès Oriental
Plaça dels Cabrits, 1 - Carrer del Doctor Riera, 08400-GRANOLLERS
Al nucli antic de Granollers

Coordenades:

41.60848
2.28751
440633
4606553
08096-6
Patrimoni immoble
Edifici
Medieval
Gòtic
XV
Bo
La planta tercera està feta actualment imitant el pis inferior
Legal
PEPHA nou, Núm. R-020
BIC (R-I-51-5496)
Fàcil
Residencial
Privada
Ref. cad.: 15307DG4006E
ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo

Casa entre mitgeres que fa cantonada dins el recinte medieval emmurallat. Presenta planta baixa, planta pis i dues plantes més per addició posterior i coberta plana. Façanes planes de paredat arrebossat amb carreus a la cantonada. A les plantes baixa i primera, impostes que subratllen els sostres. A la planta baixa, portals de carreus de pedra amb mènsules de recolzament que fan cantonada i arriben fins a la segona planta. A la planta primera finestral de pedra amb arc conopial de taló lobulat flanquejat per dos capitells esculpits amb motius vegetals i finestres geminades sense la columna a la resta de plantes. La composició horitzontal de la façana que dibuixen les impostes té el contrapunt de la verticalitat de les obertures reforçada a la cantonada per les finestres coronelles de les plantes segona i tercera sobre la conopial de la planta primera. La coronació de l'edifici la forma una barana-cornisa (CUSPINERA et alií; 2001; PATRIMONI, 1985).

Protegida al PEPHA del 1985 i proposta de protecció al nou PEPHA Fitxa. Núm. R-020

Al llarg de l'època medieval Granollers va canviant de jurisdicció (reial o senyorial) en funció dels interessos polítics de cada moment En els moments en que va pertànyer al domini reial, la vila va anar obtenint privilegis que afavorien la seva organització municipal, com per exemple l'exclusivitat de la justícia reial (1219), l'elecció de batlle, l'elecció de quatre jurats (1356) i la imposició de tributs municipals (1366) vinculat a la construcció de la muralla. El 1418 Granollers passà definitivament a poder reial i a patir de 1500, amb la instauració de la insaculació diversos privilegis van reforçar l'autonomia de la vila, que preparaven per al gran moment de Granollers, el segle XVI (GRANOLLERS, 2001). Al segle XVI Granollers havia crescut considerablement esdevenint el més important centre comercial de bona part de Catalunya, amb la seva fira dels dijous. Els habitants de Granollers practicaven oficis i donaven els seus serveis a la pagesia de municipis d'un bon radi al voltant. Gairebé tots els habitants pertanyien a una confraria, sota la que s'agrupaven els diversos oficis (SESÉ, 1987a). En el segle XVI, Granollers sobrepassa les seves muralles medievals, estenent-se pels carrers de Corró i de Barcelona. Significava el triomf de la classe menestral i l'augment del poder de les ciutats i reial. En aquest moment la vila de Granollers va ser capaç de construir la Porxada, empedrar els carrers, es van bastir nous edificis, va encunyar monedes i es va fer una nova casa de la Vila (1581-1582). Aquest augment de poder de l'Ajuntament deriva del control sobre el mercat i els impostos que pagava. Existien els càrrecs de Pesador, Mostassà o Palloler que el 1584 tindria un edifici propi: "el Pallol" o magatzem de gra. En principi la Porxada va ser pensada com aixopluc per a la llotja de gra, ja que l'Ajuntament tenia el monopoli del blat, i al seu voltant s'hi anaven posant els altres productes: hortalisses a la plaça de l'Oli, llegums a la del Blat, terrissa a la de les Olles, animals a la plaça del Cabrits, etc. (SESÉ, 1987a).

CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Granollers. Document administratiu., GRANOLLERS, ESPAI, TEMPS (2001) Granollers, espai, temps. Granollers, Museu de Granollers. PATRIMONI (1985) Patrimoni Històric Arquitectònic. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers. SESÉ, Jaume (1987a) 1. La Porxada. Granollers al segle XVI, Col. Coneguem Granollers, núm. 1., Granollers, Ajuntament de Granollers.