L'eix dels carrers del Marquès de Gelida – Major - Pi és l'artèria principal del poble de Gelida, el qual s'havia bastit sobre l'antic camí de Sant Llorenç d'Hortons. Al seu voltant, es van anar constituint els edificis entre mitgeres, i alguns dels antics, es van substituir a finals del segle XIX i principis del XX per grans casals modernistes encara existents com si es tractés d'una espina de peix, tal com s'il·lustra a la ruta modernista de Gelida.
El carrer Major, juntament amb els carrers del Marquès de Gelida i Pi es van nodrir de la incorporació de la població del creixement de les papereres al segle XIX com del creixement demogràfic de la bonança de la vinya. I al primer terç del segle XX van allotjar els nous edificis d'estils modernistes i eclèctics que substituïen els vells per allotjar les famílies de la pujança econòmica de la població i els nouvinguts atrets per l'estil de residència d'estiueig que es va promoure a la vila. El carrer del Pi al tombant del segle XX encara era un carrer amb moltes mancances i gairebé sense pavimentar ni voreres. Tampoc les cases disposaven de canaleres desaiguant al carrer.
Cal Fèlix és pràcticament l'última casa que existia a Gelida ubicada en aquest eix, ja documentada a finals del segle XIX. De fet, es pot dir que tancava el municipi, a mitjan segle XIX, en el moment que es decideix col·locar la placa del partit judicial a la façana. Com a curiositat històrica, s'esmenta en el llibre homenatge del 300 aniversari de la Fàbrica Guarro-Casas que Camil Sàbat o el Senyor Camilo, com se'l coneixia popularment, que procedia de cal Fèlix va ser l'home de confiança de Lluís Guarro; actuava com a director, però sense signatura, durant els primers decennis del segle XX.
